ELS PORTS

LLOMA COMUNA INFO

Davant les imminents obres per a realitzar els parcs eòlics, durant el 2005 començaren les primeres prospeccions sistemàtiques de la zona. De forma general es va documentar l’existència del traçat fortificat, la presència d’una torre en el sector sud, les estructures associades amb el poblat i finalment, a poca distància, un conjunt inèdit corresponent a un espai sepulcral. En 2006 s’iniciaren nous treballs d’investigació abraçant tota l’àrea i a través de 26 sondejos manuals es va determinar el marc cronològic d’ocupació en la Lloma. Utilitzant les informacions proporcionades per la ceràmica trobada en cada sondeig així com la seua relació amb restes muraris trobats, s’identificaren dos processos de formació del poblat. El primer comença durant el període del Ferro Antic (s. VII a.n.e.) i el segon corresponent a la zona sud de l’assentament, durant l’època ibèrica.

El sistema defensiu està delimitat a l’est i a l’oest de la Lloma Comuna per dues grans línies de muralla que protegia d’alguna manera el seu hàbitat. En alguns dels sondejos efectuats van sortir a la llum trams d’este perímetre i es documentaren restes d’estructures i espais habitacionals ubicats a la part interior del jaciment; altres relacionats amb la muralla i un bastió curvilini denominat Torre Sud.

En el 2009, les tasques arqueològiques es van centrar en la part sud del jaciment i van revelar un sistema urbà molt articulat i subdividit en dos sectors: un més a l’est, amb una disposició paral·lela a la muralla a la qual s’adossa i on la majoria del material trobat pertany a l’època del Ferro Antic. L’altre sector està constituït per un tramat urbà més irregular disposat entorn de la Torre Sud i en ell es trobaren restes ceràmiques de l’època ibèrica.

Mitjançant els sondejos i excavacions realitzades es va evidenciar el perímetre del poblat i la seua estructura defensiva. Les muralles segueixen una orientació N-S, amb una amplària variable entre 2-3 metres i els murs estan realitzats de manera irregular amb llosa i pedres de diferent mida. S’observa certa diferència de construcció entre el parament extern i l’interior -que pareix mantenir-se en un millor estat de conservació-.

L’orientació divergent dels dos trams crea un recinte fortificat amb planta trapezoïdal que es va tancant a mida que descendeix cap al sud. En la part mitjana d’aquestes muralles s’ha detectat una petita interrupció, això podria conduir a la hipòtesi de l’existència d’un sistema d’accés de portes frontals aparentment afectat per la via pecuària que recorre el jaciment d’est a oest. Aquest fet ha estat corroborat per la documentació de dos antemurals (just en correspondència amb aquestes obertures construïts al mateix temps que la muralla.    

Com hem vist, en l’època ibèrica es produeix una fase de remodelació del poblat i del sistema defensiu cap al vessant meridional encara que se segueixen aprofitant els trams del cèrcol, principal forma de defensa. Van afegir una torre de planta ovalada (90 m²) amb maçoneria de gran i mitja mida que es distribueix en dos anells murals paral·lels. L’estudi realitzat mostra com l’edificació es va produir en dues fases diferents. Possiblement, durant el període del Ferro Antic o en els primers moments de l’època ibèrica, es comença a alçar una Casa Torre. Posteriorment, es documenta una fase d’integració d’aquesta estructura amb el tramat urbà ibèric i la seua connexió amb el traçat sud-est de la muralla, la qual cosa confirma encara més la seua funció estratègica defensiva del control d’aquest accés. Va ser un canvi molt avantatjós que va afavorir la protecció del camí de l’entrada.

Aquesta tesi està corroborada per l’anàlisi del material de ceràmic trobat en els diferents estrats. Es tracta principalment de fragments fets a torn i datats entre els segles V y III a.n.e. (Ibèric Ple i moment de reocupació de l’espai).   

Després d’un minuciós anàlisi de la distribució espacial de la zona est, es pot dir que l’edificació d’aquestes muralles està molt relacionada amb el moment inicial de la creació del poblat durant el període del Ferro I. De fet, crida l’atenció que durant aquesta època es realitzaren estructures adossades perpendicularment a un tram de la cinta muraria. Això indica que l’espai es distribueix segons una organització radial i perifèrica on es prefereix optimitzar les zones perimetrals i fortificades deixant lliure la part central del poblat.

 

Part d’aquest primer tram urbà es destrueix i es transforma durant la segona fase (Ibèric Antic) i es perllonga fins a l’època iberoromana.

Es diferència perquè la distribució de l’espai és molt irregular- ja que aprofiten els desnivells de la roca- i a més a més la seua dificultat evidència una certa evolució edificativa.

Dins de l’espai de l’hàbitat de la Edat del Ferro hi ha un parell d’elements que val la pena esmentar. En primer lloc, la trobada d’un soterrament infantil associat a un ritual funerari cerimonial. Es caracteritza per depositar el cadàver d’un nadó entre 2 i 6 mesos que va ser col·locat sota un paviment de rajoles al costat d’una paret i directament damunt el sòl. En segon lloc, el descobriment d’un possible sacrifici funcional donada la presència d’un fragment d’ovicàprido per sota de la muralla perimetral i que, segons els investigadors, té a veure amb un ritual celebrat per la fundació del poblat. Els espais i els departaments localitzats presenten diferències substancials depenent de la zona descoberta i també de la seua funcionalitat. Per exemple, està documentat un espai destinat a un graner situat en posició sobreelevada junt a l’accés oest del jaciment.

A la part nord del poblat es van realitzar diversos sondejos que tragueren a la llum restes d’una necròpolis. Es va documentar la planta de dos túmuls amb cista quadrangulars de lloses clavades a la part central situats a una distància de vuit metres l’un de l’altre. En el sediment que cobria la primera, es van trobar restes d’un individu incinerat amb un petit aixovar i parts d’un altre inhumat. A la segona es va trobar un individu adult incinerat junt amb restes de material. A poca distància del túmul també es va identificar una fossa on estava dipositat un difunt inhumat en estat molt alterat. A més a més, a la part sud-oest de la necròpolis, hi ha evidències d’una tercera construcció sepulcral ja que va aparèixer un altre túmul,, el farcit del qual estava compost per restes incinerats.

Després d’una anàlisi més detallada de tots els restes òssies es pot concloure que corresponien a uns 3 o 6 individus (cadascun dels quals associat amb el seu ritus i espai sepulcral). Segons els investigadors, esta Necròpolis té una forta relació amb el poblat fortificat però caldria de profunditzar en el tema i sobretot en la cronologia dels diferents ritus documentats. Segon el material de ceràmic trobat, la datació del seu ús s’ubica en un moment del Bronze Final-Campos de Urna¹ i per la seua proximitat tan reduïda amb el jaciment, ens fa pensar que hi ha una coetaneïtat entre els dos espais, almenys al llarg de l’Edat del Ferro Antic.

Com hem vist, la ceràmica trobada va jugar un paper molt important en la determinació dels processos d’ocupació de la Lloma. Aquest material abasta l’ època del Ferro I (segle VII a.n.e.) i l’Ibèric Ple (segles V i III a.n.e).

Majoritàriament es tracta de restes de ceràmica feta a mà i elaborada amb argila local. Parlem fonamentalment de contenidors de mida gran o mitjana on molts presenten decoracions simples i altres més complexes. Hi ha algunes formes obertes (fonts i bols que tenen algunes decoracions amb impressions circulars en els bordes (a les vores)). També aparegueren grups de gots realitzats a torn, de mida mitjana o gran que corresponen a tenalles i orses que presenten motius decoratius pintats. Per últim, destaquen unes restes d’ àmfora ibèrica pintada i les de una pàtera²  i un oinochoe³. A banda d’alguns fragments de l’època romana.

Finalment, constatem la presència de restes metàl·liques en un estat de conservació molt deteriorat. Es trobaren nombrosos objectes en bronze: eslavons, làmines, fragments de braçalet, fíbules, penjolls i agulles. Altre de ferro: claus, reblons, ganivets, punxons, punxes, una destral, una petita falç, una aixada amb un arc i un pes de ferro massís. També destaquem la trobada d’alguns utensilis en pedra com diversos molins de vaivé, molins rotatius i pedres d’esmolar, a més de dos ídols, una fusaiola feta amb una epífisi i una agulla d’ull.

• Link capture 2018-04-22