Panorama

ALCALATÉN-MILLARS
LOS MORRONES INFO

Un poblat fortificat del Ferro en l’Alt Millars

En el terme de Cortes d'Arenós, municipi de l'Alt Millars situat a 75 quilòmetres de Castelló, al voltant de la masia de Los Morrones, existix una àmplia zona arqueològica que mostra la continuïtat de l'ocupació en un període que abasta dos mil·lennis. Tres són els espais que han documentat els arqueòlegs: Morrón Royo, Los Morrones i la Masia de los Morrones.

Està considerat un dels conjunts a major altura d’aquesta comarca muntanyosa i mostra la importància que la zona va tindre en el passat. Els treballs d'excavació s'han centrat principalment en el poblat de Los Morrones, l'organització estructural de la qual no té parangó fins a la data. A partir dels estudis elaborats, es pot afirmar que la seua construcció comença al segle VII a.n.e.

+ Info
Troballes
Doc. arqueològica
Geomàtica

El poblat està compost per un assentament, una torre, dos llenços de muralla i una torre auxiliar. Les excavacions han tret a la llum gran part de les muralles i les estades de diferent funcionalitat, així com forns, llars i xicotets dipòsits d'emmagatzematge. A més, han estat recuperats nombrosos objectes ceràmics, com atifells, orses1, recipients de diferents mides i funcions, així com metàl·lics ( ganivets i penjolls, entre d'altres) i restes d'animals que han resultat de gran valor per aprofundir en la importància d'aquest enclavament.

Primeres prospeccions dels anys 90

El jaciment és conegut a la dècada dels 90 del segle XX, quan van començar les primeres prospeccions de la zona. Però a partir de 2004, de la seua documentació es va fer càrrec el Servei d'Investigacions de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial, que va iniciar un programa d'estudi sistemàtic del territori que va permetre identificar i distingir tres diferents àrees arqueològiques, segons la catalogació del material recollit.

El primer és el Morrón Royo, situat al sud de la masia sobre l'últim dels escarpes calcaris que li donen nom, pertanyents a l'era del Cenomanià (fa aproximadament 100 milions d'anys), amb una àmplia cronologia que s'inicia amb una ocupació en l'Edat del Bronze, una torre de l'Edat del Ferro i, finalment, la seua transformació en un poblat ibèric. Los Morrones, ubicat al nord de l'anterior sobre una xicoteta superfície plana, oferix el conjunt més ben conservat d'estructures a simple vista, amb presència de ceràmiques de l'Edat del Ferro. Finalment, la Masia de los Morrones, on els investigadors han trobat ceràmiques d'època ibèriques, romanes i islàmiques en els camps de cultiu que ara romanen improductius.

Una construcció sòlida i de referència

Després de deu campanyes d'excavació en extensió2 en l'àrea de Los Morrones, el grup de recerca va poder completar la delimitació de la planta de l'assentament que mostra unes característiques constructives pròpies en adaptar les estructures a la peculiar orografia del terreny. Destaquen en el conjunt la torre i els dos llenços de muralla que partixen dels flancs est i oest de la torre, tancant pel nord el poblat. Cada tram de muralla té un grossor d'uns cinc metres i està compost de dos cossos farcits de pedres. La seua sòlida construcció ens mostra la imatge d'una impressionant construcció que va haver de destacar en el territori i situar el poblat com a lloc central de referència.

Al poblat de l'Edat del Ferro destaca la presència d'una torre amb dos llenços de muralla el grossor dels quals arriba als cinc metres.

El conjunt de l'Edat del Ferro es completa amb la torre del Morrón Royo. Aquesta es construix també al segle VII a.n.e. i funcionaria com a complement pel sud de la situada a l'entrada del poblat, al nord. A l'interior de l'espai emmurallat es construixen les estructures d'habitació i emmagatzematge fins a un total de deu, a més de diversos espais utilitzats per desplaçar-se per l'interior del poblat.

Estances

Sabem que el poblat estava fortificat per la presència de dos trams de muralla, les parets dels quals es van aprofitar per adossar les primeres estructures. Té com a peculiaritat la utilització de la roca retallada per adaptar els murs. Les roques sedimentàries marines que componen el puntal sobre el qual s'assenta el poblat són fàcils de treballar, per això els punts que sobresurten en excés es readapten per aprofitar al màxim l'espai constructiu intern.

Les estances estan organitzades en tres grups principals. El primer d'ells està ubicat en l'àrea est. Són quatre espais de mides i estructures diferents. Dos tenen forma rectangular, un quadrangular i el quart està molt afectat per processos erosius del vessant. En ells s'han localitzat elements domèstics que indiquen una utilització com habitatge: totes elles presenten un pedrís (banc de pedra adossat a la paret), una llar i forats de pal per a la sustentació dels sostres, així com per a altres elements de la vida quotidiana o de partició de l'espai intern. Destaca en l'habitació 3 la presència d'un xicotet forn domèstic que conserva part de la seua cúpula, així com un sarró en el qual es van trobar abundants restes de llavors carbonitzades.

La troballa d'estris i materials és molt àmplia i diversa: ceràmiques, peces de bronze i ferro, i restes de fauna i vegetals.

 

 

 

El segon grup se situa en el centre del poblat a un nivell més alt que les anteriors estructures. Són quatre estances, tres d'elles de forma quadrangular, mentre que la quarta és rectangular. Aquesta última presenta similars característiques domèstiques que les anteriors, amb llar central i forat de pal. Les altres tres no tenen cap d'aquests elements de manera que podrien estar dedicades a l'emmagatzematge. Finalment, a l'àrea oest es delimiten dues estades més adossades a la muralla que també presenten elements domèstics, si bé la seua conservació està afectada per labors agrícoles desenvolupades en temps històrics.

Els treballs al voltant de la masia de Los Morrones de Cortes d’Arenós s'han localitzat tres àrees d'ocupació diferenciades amb materials que van des de l'Edat del Bronze a la romanització.

Els tres grups d'estances estan connectats entre si per passadissos estrets, escales adaptades als desnivells de la roca i un espai obert en el qual també es va detectar la presència de forats de pal. Tots ells ens donen una idea de la complexitat del conjunt que, sense arribar a tindre característiques urbanes, tal com s'entén en l’època ibèrica, mostra una intencionalitat en l'ordenament intern.

El conjunt de materials més voluminós es va localitzar a l'habitació 1. Els materials trobats, 52 peces aproximadament, es concentraven en dos punts diferents. La majoria eren contenidors per a l'emmagatzematge i orses de diferents mides. A més, cal assenyalar també la presència d'una «alcotana»3 molt ben conservada i dos fragments de ganivet de ferro, un penjoll en bronze i un mànec fet sobre banya de cérvol. La distribució del material es concentra majorment en dos espais ben definits: un situat a l'oest en el qual únicament s'han trobat recipients relacionats amb l'emmagatzematge, de diverses mides i acompanyats de xicotets recipients que podrien servir com a elements de mesura, i un altre a l'est, amb recipients que semblen pertànyer a la vaixella de servei de taula.

Abundants llavors de blat

En l'habitació 3 es va recuperar un voluminós conjunt de llavors carbonitzades que, després de la seua anàlisi, es van catalogar com a Triticum dicoccum, una espècie de blat antic que creix bé en terrenys pobres en nutrients i és particularment resistent al fred. Les llavors trobades permeten suposar que els pobladors practicaven una agricultura cerealística en els camps del voltant de la masia. La fauna assenyala, per la seua banda, una explotació domèstica del bestiar en què van predominar les ovelles, els bous, els porcs i, en menor mesura, els cavalls. A més, a través de les anàlisis de restes de carbó s'han pogut identificar els diferents arbres que es van emprar en la construcció de les bigues, prestatges o escales, utilitzant, per descomptat, fusta extreta de zona propera al jaciment: roure, pi i carrasca-coscolla.

L'enclavament de l'Edat del Ferro, els habitants del qual practicaven una agricultura cerealística i explotaven bestiar, va ser abandonat abruptament.

Fragments antropològics

Destaca la presència de restes humanes en diferents habitacions: cinc fragments de crani d'un adult a l'interior de l'habitació 2, onze falanges i quatre metacarps d'una mà dreta d'adult a l'habitació 1 i una mandíbula a l'habitació 18. Aquests sorprenents troballes plantegen com a hipòtesi de treball a l'equip d'investigació l'abandonament forçat del poblat si bé, excepte en una habitació en la qual es va documentar un incendi previ a la seua solsida, cap de les altres estances presenta indicis semblants.

 

1 Orça: gerra per a guardar cereals, llegums, sucre, farina o altres productes.2 Excavació en extensió: excavació més ampla que un sondeig en la qual s'actua en una superfície major de la parcel·la.3 "Alcotana": objecte allargat de ferro amb dos extrems aptes per al treball. Un extrem té forma de destral i l'altre d'aixa. S'empra per a tallar o picar.

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN ALCALATÉN-MILLARS
Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.