Panorama

LA PLANA I
ARC ROMÀ INFO

L'Arc de Cabanes, un monument senyer de l’Imperi Romà que encara amaga moltes incògnites.

 

Localitzat en un pla al que dóna nom, el Pla de l'Arc, s'aixeca l'arc romà de Cabanes, situat al costat de la Via Augusta, que travessa la plana amb un traçat rectilini de més de huit quilòmetres seguint el corredor prelitoral de Sant Mateu. El camí de Vistabella, que fins 1873 passava per baix del monument, i la calçada romana es creuen al seu costat

L'arc és un dels monuments romans més rellevants del patrimoni arqueològic valencià. Encara que no se sap amb seguretat la funció que va exercir, una de les hipòtesis data la seua construcció en el segle II a.n.e. i apunta que es tracta d'un monument honorífic-funerari de caràcter privat, possiblement erigit per la família del propietari de la vil·la al costat de la qual estava situat.

+ Info
Doc. arqueològica
Geomàtica

En 1789 es va trobar en les seues rodalies una inscripció funerària que havia d'estar relacionada amb aquesta vil·la. Altres autors, en canvi, sostenen que la seua funció va poder ser honorífica, tal vegada commemorativa d'un esdeveniment bèl·lic, o bé va servir com a arc territorial.

Estructura d'arc triomfal de set metres d'altura

Tenia l'estructura d'un arc triomfal, però actualment només es conserven la rosca1 i les dues pilastres2 i falta tot l'entaulament3. La seua llum4 és de 4 metres i la part conservada assolia els 5,80 metres d'altura, tot i que en el seu origen arribava a més de 7 metres.

L'Arc de Cabanes presenta unes línies senzilles i proporcionades, amb un desenvolupament ornamental limitat a les bases i impostes5 mitjançant motlures simples. Les seues característiques arquitectòniques peculiars podrien deure’s a la manca de recursos disponibles per a la seua execució. Això va obligar els seus promotors a decisions arquitectòniques senzilles, allunyades de les utilitzades en els grans arcs monumentals, i pròximes, en canvi, a les emprades en arcs de menor categoria o que formaven part de conjunts arquitectònics més amplis.

Grans blocs de pedra calcària

Per a la seua construcció es van emprar blocs de pedra calcària del terreny, possiblement de la propera muntanya de Gaidó. L'aparell és d'"opus quadratum"6, obra de carreus amb blocs de grans proporcions lligats amb argamassa, disposats de dret i través en les pilastres. Com la major part dels arcs romans, la rosca no té clau7. Els blocs de pedra utilitzats en la construcció es llauraven allà mateix amb picoles, maces i cisells, i s'elevaven amb ajuda d'una càbria8. Bastides de fusta permetien la circulació dels obrers, que empraven una cintra9 per sostenir les dovelles10 durant el muntatge de la rosca. Per sobre d'aquesta s'aixecava l'entaulament, que estava rematat per una cornisa.

Els especialistes daten la seua construcció en el segle II a.n.e. però es desconeix la funció que va exercir.

A causa de la manca de qualsevol tipus de protecció, el monument va patir actes de vandalisme, com pintades i furt de carreus. Al Pou de la Roca, un paratge situat a uns 200 metres, es conservaven tres d'aquestes peces, dues motlurades i una sense decoració, pertanyents al entaulament, que van ser buidades per ser emprades com abeuradors del bestiar i hui es custodien en magatzems municipals. Així mateix, a la façana d'una casa del carrer Nou de Cabanes, que correspon a una antiga torre de la muralla del segle XVII, es conserva un ampli conjunt de carreus, probablement de la mateixa procedència.

Abans d'iniciar-se el projecte de restauració de l'Arc de Cabanes, per conéixer l'estat de la fonamentació i l'estabilitat del monument es van realitzar sondejos de control entre desembre del 1994 i gener del 1995. El primer va interessar una zona a 5 metres de l'arc (seguint el seu eix longitudinal cap al nord).

El fet de trobar-se al costat d'un assentament de l'època indica que podria tractar-se d'un monument honorífic-funerari de caràcter privat.

  

Es va realitzar una rasa de 2 m. × 1,5 m., que va aconseguir una profunditat de 0,74 cm., amb resultats escassos. El segon es va practicar al voltant de la pilastra nord per tal de conéixer els seus fonaments. A la banda sud va ser trobat material fonamental per contribuir a determinar la datació de la construcció del monument. A més, es va poder documentar i reconstruir amb detall el procés de fonamentació originari.

Claus de ferro

La primera dada destacable d'aquests sondejos és que de les quatre cares, només la sud va quedar lliure de ser remoguda quan el 1873 es van realitzar les primeres obres de protecció del monument. Aquesta cara ha estat l'única interessant des d'un punt de vista estratigràfic. Allà es van trobar 17 claus de ferro, d'entre 4 i 10,50 centímetres de longitud, que possiblement van formar part de les estructures de fusta relacionades amb l'aixecament del monument, les bastides o la mateixa cintra.

De l'estructura original només es conserven la rosca i les dues pilastres, i falta l'entaulament o part superior del monument.

En canvi, hi ha tot tipus de detalls sobre la fonamentació de la pilastra gràcies a l'excavació dels seus quatre flancs. Així, es va excavar una cubeta fins a la roca mare, farcida per tres capes de pedra de mitjana grandària i, entre elles, dos llits de morter, per rematar amb una altra més irregular de pedres més xicotetes i morter sobre la qual descansen els blocs que queden a la vista.

Escut de Vilafamés gravat

Una de les pilastres té gravat l'escut de la població de Vilafamés, que ja esmenta l'arqueòleg Antonio Valcárcel a la fi del segle XVIII. La seua presència pot explicar-se perquè l'arc va ser emprat com a fita per a la delimitació dels termes municipals de Cabanes i Vilafamés.

Per tot això, l'arc romà de Cabanes té una gran importància històrica com a testimoni d'una època, per la seua situació al costat de la Via Augusta i la seua possible relació amb la vil·la romana edificada en les proximitats. La seua estructura arquitectònica peculiar és probablement deguda a la manca de recursos disponibles, fet que va obligar a construir un monument de reduïdes proporcions i escassa decoració. De fet, l'Arc de Cabanes està relacionat amb altres monuments valencians com, per exemple, l'Arc de Llíria, que mostra idèntic esquema, mesures i perfil de la motlura de la base.

1 Rosca: faixa de material que, sola o amb altres concèntriques, forma un arc o volta.2 Pilastra: columna de secció quadrangular.3 Entaulament: conjunt de motlures que corona un edifici.4 Llum: distància horitzontal entre els suports d'un arc..
5 Imposta: filada de carreus alguna cosa volada sobre el qual va assegut un arc.6 Opus quadratum: sistema constructiu de l'Antiga Roma en el qual carreus de pedra de la mateixa altura s'establien en filades          paral·leles regulars, sovint sense l'ús de morter.



 

 

7 Clau: pedra central i més elevada amb què es tanca l'arc o la volta. 8 Càbria: màquina per aixecar pesos amb dues bigues acoblades en angle mantingudes per una altra que forma trípode amb elles.9 Cintra: carcassa que sosté un arc o una altra estructura durant la seva construcció.10 Dovella: pedra tallada en forma de falca, per formar arcs o voltes.

 

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN LA PLANA I
Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.