Situat al terme municipal de Vilafamés, el jaciment ibèric dels Estrets ocupa una extensió de quasi 3000 m2. Es troba ubicat al cim d'un tossal de 283 m d'altitud, vora el barranc dels Estrets, des d’on es domina tot el pla de Vilafamés.
La bona conservació de les estructures arquitectòniques el converteixen en un dels jaciments millor conservats de les comarques de Castelló.
Els treballs arqueològics, que es venen realitzant des de l’any 1990, s’han centrat en dues zones diferenciades del jaciment: el sistema defensiu i els espais domèstics. L’estudi del jaciment permet situar aquest poblat en un moment final de la cultura ibèrica, entre els segles III ANE i meitat del segle I ANE., moment en què, amb la inclusió de tot aquest territori sota l'administració romana, es va produir una remodelació del territori que va provocar que els poblats ibèrics es transformaren en assentaments agrícoles romanitzats i situats als peus dels turons on es trobaven.
La seguretat de l’assentament va constituir una de les preocupacions bàsiques dels seus habitants, d’aquí la seua ubicació en altura, el perímetre emmurallat, els bastions rectangulars, el fossat excavat en la roca i una espectacular torre de planta circular. La torre s’alça en la zona de més fàcil accés, per el que reforçaria la defensa del poblat en este punt.
Les cases i els recintes destinats al treball que s’han excavat fins ara es van construir aprofitant la muralla que tanca el poblat. Entre aquests destacaríem dos espais: les cases i el molí.
Les cases documentades fins ara es van construir seguint la línia de la muralla i s’obrin a un carrer pavimentat amb lloses. Les estructures arquitectòniques es troben en un estat de conservació excepcional, arribant l’alçada dels murs fins els 2 m. Les parets estaven construïdes amb maçoneria i toves i el cobriment estava format per un entramat de canyís i branques consolidat amb fang. D’aquests elements constructius hem trobat vestigis durant els treballs d’excavació.
A una de les cases s’accedia per una rampa feta amb pedres que dóna a un espai que funcionaria com lloc de treball i magatzem, com ho indiquen els materials documentats, formats per fragments d'àmfores i de grans recipients ceràmics, així com molins de pedra i peces de teler. Annexa a l’anterior es troba una habitació sobre el sòl de la qual es trobaren restes d’una llar. La casa tindria una segona planta construïda amb tovots, alguns d’ells van ser recuperats durant els treballs d’excavació. La casa va patir una remodelació i es va tapiar l’accés a un dels seus compartiments, a l’hora que s’obria un accés independent des del carrer.
Davall del terra de dues de les habitacions s’excavaren sis fosses, quatre d’elles amb inhumacions infantils i les altres dues amb restes d’animals, concretament d’una mandíbula de porc senglar i d’una extremitat d’ovicàprid. En la cultura ibèrica, el sacrifici d’animals i el seu enterrament sota el sòl de les cases formava part d’un ritus de fundació, com a acte propiciatori en el moment de construcció de l’edifici.
Una obertura en el mur de tancament del poblat dóna accés a un recinte que va funcionar com a molí i que presenta una curiosa planta amb forma de triangle.
A l’interior destaca un banc de pedra adossat a una de les seues parets i, al mig de l’habitació, es conserva la base d’un molí rotatiu, les moles del qual es van trobar recolzades contra una de les parets. El paviment estava especialment cuidat al voltant del molí, format per un sediment ben compactat amb pedres.
En aquest espai s’excavaren tres foses on es documentaren quatre enterraments infantils.
Al recinte del molí, en la base d’un dels seus murs, es van localitzar tres fosses amb quatre inhumacions infantils, i en una de les cases altres quatre enterraments de perinatals i un d’un fetus associat a una de les fosses.
Es tracta d’inhumacions fetes en fosses excavades sota el sòl de l’habitació i adossades als murs. Les fosses foren excavades al mateix temps que es construïa la casa doncs el sediment de farciment no es diferencia del que forma l’estrat d’anivellament del terra. Una d’elles es va efectuar amb posterioritat a les anteriors i es va alterar el paviment de l’habitació per excavar la fossa.
L’estudi antropològic de les restes humanes ha permès determinar l’edat en que van morir i que es situaria, en els casos estudiats, entre un i tres mesos de vida. Cal destacar que els ossos del fetus, mort a una edat de gestació de quatre mesos, el situen com el més petits trobats fins ara en jaciments de l’Edat del Ferro a la Mediterrània Occidental.
En l’època ibèrica als individus infantils se’ls enterrava dins de l’àmbit domèstic, inhumats i no incinerats com als adults. Els xiquets tan menuts no rebien la mateixa consideració que els adults quan morien i no se’ls dispensava el mateix ritus que a aquests, ni se’ls sol acompanyar en l’enterrament de cap objecte personal.
Entre la ceràmica d'importació destaca la que procedeix del comerç púnic i greco-itàlic representada per fragments d’àmfores romanes i àmfores púniques, ceràmica gris emporitana i ceràmica de vernís negre. El nombre de fragments que pertanyen a aquest grup és molt reduït però significatiu ja que ens ajuda a precisar les relacions comercials que durien a terme els habitants del poblat i ens permet concretar el perfil cronològic del jaciment.
Les activitats artesanals estan testimoniades per la presència de molins de pedra i objectes destinats a les activitats tèxtils com fusaioles i pondus.
Les anàlisis de les restes vegetals ham permès conèixer les principals activitats econòmiques dels seus poblador. Destaca la agricultura, els cultius principals eren el blat i l’ordi que podrien ser consumits com farina, ser panificables, o cuinats. També es documenten restes de vinya consumida com a fruita seca o com pansa. Raïm i ordi es consumien com a begudes alcohòliques.
La ramaderia queda reflectida per la presència d’espècies domèstiques com l’ovella, la cabra i el porc.
De l’aprofitament dels recursos silvestres dels voltants obtenien fusta per a la construcció, la fabricació de ferramentes, combustible, etc. L’anàlisi dels carbons ha permès determinar les espècies arbòries que envoltaven el poblat. Destaquen el pi carrasco (pinus halepensis), pi rodeno (pinus pinaster), pi roig (pinus sylvestris), la carrasca (quercus perennifolio) i l’arborçer (arbustus unedo).
La caça seria una altra forma d’aprofitament dels recursos ja que s’ha constatat la presència de cérvols i cabres salvatges.
1 Kalathos: Forma de ceràmica ibèrica amb forma de cistell cilíndric.2 Pondus: Pesa de teler romana.
