Ampliacions successives en estances i edificis annexos
La típica vila romana tenia una pars urbana per a les residències del propietari i la seua família amb les mateixes comoditats que tenia en la seua domus2 de la ciutat; una pars rustica, on estaven la cuina i les cambres dels treballadors esclaus, i una pars fructuaria en la qual s'elaboraven, conservaven i emmagatzemaven els productes del camp. La distribució i subdivisió dels espais en la vila de Vinamargo és difícil d'identificar perquè ha patit diferents ampliacions que han modificat l'ordenació de les estances i els edificis annexos a l'habitatge. Però sabem que a mitjan segle I o inicis del segle II d.n.e. es va crear un primer nucli en la zona oest.
Ampliar imatge
No ha sigut excavat íntegrament, només la zona afectada per les obres, que té una extensió de 2.750 m²
No obstant açò, ja a partir dels segles III i IV d.n.e. el projecte va canviant i s'adverteixen unes superposicions de noves estructures i una gradual ampliació. De fet, en la part occidental se situarà la pars rustica (magatzems, estables i habitacions del servei), en l'àrea oriental la pars fructuaria (forns i estances annexes) mentre, amb tota probabilitat, la pars urbana va ser desplaçada a la part sud, amb reformes i nova definició dels espais, afegint-se, entre uns altres, el complex termal, el forn i el hypocaustum3.
Tres patis amb habitacions al voltant
La vila està composta per tres mòduls que repeteixen el mateix patró: un pati al voltant del qual es distribueixen les diferents estances. El primer pati està situat en el centre i a ell s'accedia per la zona nord, però es desconeix la delimitació perquè aquesta part va ser destruïda durant les obres d'ampliació de l'actual camí de Vinamargo. Aquest espai presenta un pòrtic amb quatre bases de pilar o columna, dues canalitzacions obliqües i un pou amb una altra canalització que es va construir en un segon moment. Pel costat sud s'accedeix a una zona que correspon a una fase més avançada, on trobem les termes, amb els banys del frigidarium4, el caldarium5 amb restes del hypocaustum, el praefurnium6, el furnus7 i altres estades més que podrien ser el tepidarium8 i la natatio9, a més de les restes d'una latrina.
En la cantonada sud-oest es va trobar una bassa quadrangular, amb sistema d'aigua, així com dues dolia10. És probable que aquestes estructures i la canalització tingueren una funció relacionada amb l'argila, més concretament amb la seua fase de decantació i cocció. Des d'aquest primer pati s'accedeix, a través d'un xicotet passadís, al segon pati, situat més cap a l'oest i que originàriament no tenia estances al seu voltant sinó tàpia. Després, en una fase de canvi estructural aquest pati es va estendre cap a l'oest, modificant-se la seua forma i col·locant-se habitacions totalment simètriques en el seu entorn. Són 15 estances de perfil quadrangular i diferents grandàries que ben van poder ser magatzems, estabulacions i fins i tot servir com a hàbitat.
L'assentament estava situat en una posició de gran importància estratègica: a dos quilòmetres del mar, molt prop del Caminàs i relativament pròxim a la Via Augusta
Habitacions per als esclaus
En canvi, el tercer pati és, amb tota probabilitat, l'àrea on es van posar les primeres pedres per edificar la vila.
Aquest espai, amb accés des del costat est, tenia un pati central, el pòrtic perimetral, un impluvium11 i diverses habitacions, però resulta difícil la seua interpretació per les nombroses transformacions posteriors. L'única ben documentada és una sala rectangular, situada al cantó nord-est, que conserva el paviment original. Aquest tercer pati està delimitat per un carrer porticat i, més a l'est, per la pars rustica amb les estances per als esclaus.
S'ha constatat que les primeres construccions van començar a mitjan segle I d.n.e.
Dins del conjunt de l'habitatge cal assenyalar un espai molt interessant que se situa en el límit oest. Es tracta d'una xicoteta habitació absidal flanquejada per diverses habitacions quadrangulars. La hipòtesi proposada pels investigadors és que es tracta d'un àrea que va tindre una funcionalitat religiosa, tesi corroborada també per la troballa, en l'estança contigua, d'un suggrundaria12 dins d'una fossa coberta amb una tegula13 amb el seu aixovar ceràmic que acompanya al xicotet difunt.
Murs de mamposteria
Des de la fundació de la vila fins a les diferents fases de modificació i reformes es va utilitzar el mateix patró quant a la tècnica de construcció emprada. És una fonamentació construïda amb sòcol de murs de mamposteria que arriben als 90 cm d'altura, un alçat elevat amb tapiera i una cobertura que, segons les solsides trobades, estava constituïda de tegulas i imbrex14. No obstant açò, s'han pogut documentar dos paviments in situ realitzats amb opus caementicium15 mentre que el sòl de la zona de les termes, per les restes romboïdals trobades, havia de ser d’opus reticulatum16.
El material trobat en les diferents campanyes d'excavacions contribueix d'alguna manera a posar ordre en les diferents fases de canvis i ampliacions que van afectar a la vila de Vinamargo, encara que el treball de catalogació està encara en procés. S'ha recuperat una rellevant quantitat de ceràmiques de transport procedents en la seua majoria de la Tarraconensis (segles I a III d.n.e.), associada al comerç de vi, i de la Bètica per al comerç d'oli i saladures de peix. A més, hi ha un grup d'àmfores africanes (segles II a IV) i diverses tipologies de vaixella fina de taula, com a plats, bols i copes, o gots de terra sigillata17 hispànica (segles I i II d.n.e.). Alguns presenten el sigillum, la marca del canterer, que ajuda a esbrinar la procedència de les peces.
El propietari, probablement un patrici, va ordenar construir la vila per realitzar l'explotació agropecuària de la zona
Producció ceràmica pròpia
Les deixalles de cocció que es van trobar en una zona exterior de la vila documenten que els seus habitants produïen la seua pròpia ceràmica (segles I-II d.n.e.). S'han arribat a identificar xicotetes àmfores i cantimplores amb el segell del seu canterer, que revela el nom d'Àtic. Totes les peces estan fetes a motle i es presenten retorçudes i deformades, raó per la qual es van tirar. Encara que esporàdics, al costat dels d'època romana hi ha fragments de ceràmiques andalusines dels segles X al XII. Aquest fet ha de posar-se en relació amb l'existència en la proximitat de la vila d'una alqueria andalusina. Són testimonis algunes estructures d'aquesta època trobades en la part oest de l'habitatge i unes altres dels segles XIV i XV, en el costat est.
Dels objectes metàl·lics són importants algunes restes de ferro o plom associades amb el mobiliari i també eines de treball de camp, claus o grapes. Hi ha també monedes, com a asos i sestercis, amb una cronologia a partir dels segles II-I a.n.e. fins als I-III d.n.e. Es van trobar fíbules (fermalls de bronze decorats) utilitzades en els arnesos dels cavalls i objectes d'os treballat com a agulles de cabell i de cosir, punxons, mànecs de ganivet, peces de frontissa, etc. dels segles II i III d.n.e.
