Panorama

ELS PORTS
SANT JOAQUIM DE LA MENARELLA INFO

Singular àrea sepulcral en un encreuament de camins

La necròpolis de Sant Joaquim de la Menarella es troba a la serra de la Menarella, entre les províncies de Castelló i Terol. Va ser construïda en un altiplà sobreelevat de 720 m2 a 1.085 metres d’altitud i té una posició geogràfica molt rellevant perquè és un punt d’encreuament de camins cap a Forcall (nord-sud) i la Serra de Gúdar (est-oest).   

Abans de realitzar el parc eòlic d’aquesta zona es portaren a terme diferents intervencions de prospecció, excavació, estudi i finalment la valorització dels jaciments trobats per part d’un equip multidisciplinari compost de professionals del patrimoni. En aquesta zona en concret es documentaren 28 estructures i 208 dipòsits funeraris en els quals van ser col·locats un total de 90 individus, segons el ritus de la incineració1 durant els segles VII i VI a.n.e.
+ Info
Troballes
Doc. arqueològica
GEOMÀTICA
Des d’un punt de vista morfològic, les estructures funeraries trobades s’han dividit en 3 tipologíes bàsiques.
  • circular amb cambra excèntrica de manposteria i cista
  • circular sense cambra i amb cista de lloses més o menys centrada
  • quadrangulars amb sòcol exterior
Al primer grup corresponen 5 estructures i possiblement altres 2 però en un estat de conservació molt erosionat pel que és difícil esbrinar-lo. El millor exemple d’aquesta tipologia el trobem en l’anomenada E1, la qual té una planta circular de 3,44 m de diàmetre i una cambra rectangular excèntrica. Per a construir-la s’utilitzaren pedres calcàries locals de diferents dimensions i terra. En un punt concret de la part interior es col·locaren unes lloses verticals formant la cista on es va localitzar una urna cinerària amb restes d’incineració i part de l’aixovar (2 gotets de ceràmica i alguns objectes de bronze). El sòl de la cambra es va realitzar amb un empedrat de petita i mitjana mida i la porta es tanca continuant amb la construcció del mur perimetral i omplint l’espai intermedi. Per últim se suposa que tota aquesta estructura podria anar coberta amb lloses i al costat d’aquests túmuls hi havia diversos dipòsits funeraris. Es tractava d’una petita construcció de forma circular o el·líptica que en alguns casos es recolzava a la paret exterior d’aquests.  

La segona tipologia s’inclou en les estructures E4, E5 i E6. Encara que presenten variabilitat en la seua forma, respectivament són: circular de 6,94 m de diàmetre, doble i circular simple de 3,22 m de diàmetre. De fet, la número 4 resulta ser la major de la necròpolis. Presenta un sòcol exterior construït a través d’un mur extern i la part interna està farcida amb pedres de diferents mides i terra. Encara que el sistema de construcció s’assembla al de l’estructura anteriorment anomenada (E1), hi ha diversos loculi adossat a les parets. Es diferència per no tindre una cambra i per la presència d’una cista lleugerament excèntrica i formada per lloses col·locades en posició vertical.

Necròpolis amb més de 40 estructures utilitzades durant els segles VII i VI a.n.e.

La tercera tipologia s’ha documentat en 9 estructures i en general es caracteritza per tindre una planta quadrangular amb sòcol exterior i cambra interna. Dintre d’aquest format hi ha a més dues variacions: una no presenta sòcol i té una cista adossada al seu exterior i l’altra es massissa i el seu sòcol s’estableix sobre una base circular (E28). Per les restes trobats en els enderrocaments de les cambres i per alguns conservats encara in situ, també se suposa que les parets de la cara interna estaven recobertes de fang. Finalment, cal mencionar que la coberta de la cambra probablement va estar formada per lloses planes i elements estructurals com biguetes de juníperus, savina o ginebre (segons els resultats obtinguts a través de les proves antracològiques2.

 

Aixovars associats a les estructures funeràries

Al llarg de les excavacions es van recollir i es van documentar un nombre elevat de recipients funeraris i gots d’ofrenes. Un estudi posterior ha permès organitzar aquests objectes en tres tipologies: urnes fetes a mà; tapadores; gots petits per a ofrenes i contenidors realitzats a torn.

En línies generals podem indicar algunes característiques comunes en aquestes peces: l’argila utilitzada sembla ser la mateixa, la procedència és local i bastant depurada. A més, després de la cocció, se'ls aplicava una engalba - que probablement fou roja, ocre o marró- en una de les dues superfícies. No s’han trobat casos de decoració pictòrica però sí alguns amb elements aplicats i escassos exemplars de grafit, incisions i impressions. Durant l’estudi del material de ceràmic trobat, els investigadors també decidiren agrupar-lo segons els aspectes comuns. Així, tenim gots fets a mà; dividits en 8 tipologies diferents: tapadores amb 5 variacions en les seues formes; gots d’ofrenes de 4 tipus i les seues variacions (encara que no són molt nombrosos, la seua cronologia abasta mitjans del segle VII i primer quart del segle VI) i finalment els gots a torn. A aquestes s’afegeixen dos grans conjunts, en el primer estan les peces d’influència fenícia com los pithos3 (datats en el segon i tercer quart del segle VI a.n.e.) i en el segon els tipus que s’assemblen més a tenalles ovoidees del món ibèric del 575-550 a.n.e.

Àrea sepulcral construïda en un altiplà a 1.085 metros d'altitud

 
Junt amb els contenidors, dintre del material recuperat en la necròpolis es trobaren nombrosos objectes en bronze (majoritàriament braçalets i polseres de tipologia molt variada que pogueren ser llises o portar incisa una decoració geomètrica simple o complexa). També hi ha objectes circulars tancats com comptes de collar i alguns oberts de mides variades com arracades, penjolls i fíbules.

Ritual funerari: incineració

Tots els rituals funeraris documentats en Sant Joaquim de Menarella segueixen un procés comú que consisteix en la cremació en pira del cadàver fins a reduir-lo a petits fragments en l’ustrinum- que en aquesta necròpolis en concret s’ha identificat entre les estructures E4, E16 i E26 per la presència abundant de cendres sobre un llit de pedres (indici d’una deposició secundària)-. Una vegada acabada aquesta primera fase, les restes es col·locaven dintre de contenidors ceràmics o directament en terra (loculi). Sembla no haver una distinció tipològica entre els gots utilitzats per a guardar les restes i l’aixovar d’acompanyament.

Ritual funerari: cremació en pira dels difunts a una temperatura de 600º

A partir de l’anàlisi antropològic també sabem que les restes òssies es cremarem a una temperatura que arribava uns 600º i actualment s’han identificat uns 90 individus (entre els que hi ha un cas d’un menor de 12 mesos, adolescents entre els 12 i 20 anys i adults). A causa de l’estat de conservació tan deteriorat és difícil esbrinar el sexe les restes. També resulta complex establir l’associació dels contenidors i la tipologia dels túmuls amb el nombre d’individus soterrats a causa d’un possible fenomen erosiu postdeposicional que ha generat una dispersió del material.    

No obstant això, podem realitzar alguns comentaris en aquest sentit. En les estructures circulars amb cista es va documentar un individu i en algun cas dos. A ells s'associa la presència d'un sols recipient o d’uns altres, juntament amb un aixovar d'objectes metàl·lics de bronze. Adossats als túmuls hi ha soterrament en loculi, el nombre del qual pot variar entre 1, 2, 3 o 6 i on es van dipositar les restes òssies sense cendra recuperades després del ritual funerari. A voltes, s'afegia l'aixovar metàl·lic.

En canvi, en les estructures quadrades trobem conjunts més nombrosos d’objectes associats, encara que no sempre hi ha relació directa amb el nombre de difunts. En les E12 i E19 s’ha documentat un soterrament individual acompanyat de 5 gots, una tapadora i un conjunt metàl·lic amb peces de bronze I ferro en el primer cas i un difunt amb 5 gots, 4 tapadores, fragments d’altres 15, junt amb restes de bronze, ferro i un moll de fíbula en el segon. En algunes estructures també cal senyalar la presència d’ofrenes de tipus orgànic com ovicaprinos, bovins i suids.

Es van documentar un total de 90 individus: un lactant, adolescents i adults

Tossal de la Menarella: Restes d’una cambra del Bronze Final

Altres vestigis arqueològics es van trobar en la zona oest de Tossal de la Menarella on es localitzaren restes d’una cambra del Bronze final. De fet, aprofitaren la condició del terreny per a realitzar estructures negatives al sòl: 7 cubetes (datades entre els segles IX i VIII a.n.e.) i una sitja (època ibèrica). A propòsit de la seua interpretació i funció. Es creu que es tracta del fons d’una cabanya o d’estructures emprades com a abocadors. Aquesta hipòtesi es formula degut a factors que abasten aspectes com: les dimensions de les cubetes, la presència d’elements constructius i empremtes d’elements sustentats, entre altres. En els farcits que cobrien les cubetes es van treure a la llum nombrosos fragments de ceràmica associats a la Cultura de Campo d’Urnes i restes de fauna: ovicaprinos (Ovis aries i Capra hircus); bovins (Bos Taurus); suids; escasses restes d’èquids (cavall); gos (Canis familiaris); cérvols (Cervus elaphus); gat de muntanya (Felis sylvestris) i conill (Oryctolagus cuniculus).

Totes les informacions adquirides ens ofereixen un testimoni sobre l’economia de les societats del Bronze Final a aquesta zona. Podem observar la presència de tota la cabanya ramadera però al mateix temps la utilització d’alguns d’estos animals com a força de treball.

Es demostra la realització d’activitats metal·lúrgiques (a través de la trobada d’un motle per a la fabricació de destrals de bronze) i de tasques agrícoles per la documentació de dents de falç amb pàtina de cereal i molins de mà.

 

1Incineració: Reducció del cadàver a cendres.2Antracológiques: Mètode científic per a analitzar els carbons recuperats en els contextos arqueològics.3Pithos: Nom grec d’un gran contenidor d'emmagatzematge i transport.

 

 

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN ELS PORTS
Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.