La necròpolis de Sant Joaquim de la Menarella es troba a la serra de la Menarella, entre les províncies de Castelló i Terol. Va ser construïda en un altiplà sobreelevat de 720 m2 a 1.085 metres d’altitud i té una posició geogràfica molt rellevant perquè és un punt d’encreuament de camins cap a Forcall (nord-sud) i la Serra de Gúdar (est-oest).
Abans de realitzar el parc eòlic d’aquesta zona es portaren a terme diferents intervencions de prospecció, excavació, estudi i finalment la valorització dels jaciments trobats per part d’un equip multidisciplinari compost de professionals del patrimoni. En aquesta zona en concret es documentaren 28 estructures i 208 dipòsits funeraris en els quals van ser col·locats un total de 90 individus, segons el ritus de la incineració1 durant els segles VII i VI a.n.e.Necròpolis amb més de 40 estructures utilitzades durant els segles VII i VI a.n.e.
Al llarg de les excavacions es van recollir i es van documentar un nombre elevat de recipients funeraris i gots d’ofrenes. Un estudi posterior ha permès organitzar aquests objectes en tres tipologies: urnes fetes a mà; tapadores; gots petits per a ofrenes i contenidors realitzats a torn.
En línies generals podem indicar algunes característiques comunes en aquestes peces: l’argila utilitzada sembla ser la mateixa, la procedència és local i bastant depurada. A més, després de la cocció, se'ls aplicava una engalba - que probablement fou roja, ocre o marró- en una de les dues superfícies. No s’han trobat casos de decoració pictòrica però sí alguns amb elements aplicats i escassos exemplars de grafit, incisions i impressions. Durant l’estudi del material de ceràmic trobat, els investigadors també decidiren agrupar-lo segons els aspectes comuns. Així, tenim gots fets a mà; dividits en 8 tipologies diferents: tapadores amb 5 variacions en les seues formes; gots d’ofrenes de 4 tipus i les seues variacions (encara que no són molt nombrosos, la seua cronologia abasta mitjans del segle VII i primer quart del segle VI) i finalment els gots a torn. A aquestes s’afegeixen dos grans conjunts, en el primer estan les peces d’influència fenícia com los pithos3 (datats en el segon i tercer quart del segle VI a.n.e.) i en el segon els tipus que s’assemblen més a tenalles ovoidees del món ibèric del 575-550 a.n.e.
Àrea sepulcral construïda en un altiplà a 1.085 metros d'altitud
Ritual funerari: cremació en pira dels difunts a una temperatura de 600º
A partir de l’anàlisi antropològic també sabem que les restes òssies es cremarem a una temperatura que arribava uns 600º i actualment s’han identificat uns 90 individus (entre els que hi ha un cas d’un menor de 12 mesos, adolescents entre els 12 i 20 anys i adults). A causa de l’estat de conservació tan deteriorat és difícil esbrinar el sexe les restes. També resulta complex establir l’associació dels contenidors i la tipologia dels túmuls amb el nombre d’individus soterrats a causa d’un possible fenomen erosiu postdeposicional que ha generat una dispersió del material.
No obstant això, podem realitzar alguns comentaris en aquest sentit. En les estructures circulars amb cista es va documentar un individu i en algun cas dos. A ells s'associa la presència d'un sols recipient o d’uns altres, juntament amb un aixovar d'objectes metàl·lics de bronze. Adossats als túmuls hi ha soterrament en loculi, el nombre del qual pot variar entre 1, 2, 3 o 6 i on es van dipositar les restes òssies sense cendra recuperades després del ritual funerari. A voltes, s'afegia l'aixovar metàl·lic.
En canvi, en les estructures quadrades trobem conjunts més nombrosos d’objectes associats, encara que no sempre hi ha relació directa amb el nombre de difunts. En les E12 i E19 s’ha documentat un soterrament individual acompanyat de 5 gots, una tapadora i un conjunt metàl·lic amb peces de bronze I ferro en el primer cas i un difunt amb 5 gots, 4 tapadores, fragments d’altres 15, junt amb restes de bronze, ferro i un moll de fíbula en el segon. En algunes estructures també cal senyalar la presència d’ofrenes de tipus orgànic com ovicaprinos, bovins i suids.
Es van documentar un total de 90 individus: un lactant, adolescents i adults
Altres vestigis arqueològics es van trobar en la zona oest de Tossal de la Menarella on es localitzaren restes d’una cambra del Bronze final. De fet, aprofitaren la condició del terreny per a realitzar estructures negatives al sòl: 7 cubetes (datades entre els segles IX i VIII a.n.e.) i una sitja (època ibèrica). A propòsit de la seua interpretació i funció. Es creu que es tracta del fons d’una cabanya o d’estructures emprades com a abocadors. Aquesta hipòtesi es formula degut a factors que abasten aspectes com: les dimensions de les cubetes, la presència d’elements constructius i empremtes d’elements sustentats, entre altres. En els farcits que cobrien les cubetes es van treure a la llum nombrosos fragments de ceràmica associats a la Cultura de Campo d’Urnes i restes de fauna: ovicaprinos (Ovis aries i Capra hircus); bovins (Bos Taurus); suids; escasses restes d’èquids (cavall); gos (Canis familiaris); cérvols (Cervus elaphus); gat de muntanya (Felis sylvestris) i conill (Oryctolagus cuniculus).
Totes les informacions adquirides ens ofereixen un testimoni sobre l’economia de les societats del Bronze Final a aquesta zona. Podem observar la presència de tota la cabanya ramadera però al mateix temps la utilització d’alguns d’estos animals com a força de treball.
Es demostra la realització d’activitats metal·lúrgiques (a través de la trobada d’un motle per a la fabricació de destrals de bronze) i de tasques agrícoles per la documentació de dents de falç amb pàtina de cereal i molins de mà.
1Incineració: Reducció del cadàver a cendres.2Antracológiques: Mètode científic per a analitzar els carbons recuperats en els contextos arqueològics.3Pithos: Nom grec d’un gran contenidor d'emmagatzematge i transport.