Panorama

EL BAIX MAESTRAT
PUIG DE LA NAU INFO

Un poblat ibèric excepcional

El jaciment arqueològic del Puig de la Nau ens permet visitar un poblat iber construït a mitjan segle V a.n.e. excepcionalment conservat. Les excavacions en el lloc han datat diverses fases prèvies d'ocupació des del 700 a.n.e.
El seu plantejament urbanístic, el traçat dels seus carrers, els diferents edificis on descansaven, treballaven o practicaven el culte els ibers, el passeig per les muralles que en el seu moment van protegir el poblat ens permetran conèixer d'a prop la seua època i el seu estil de vida.
Aquesta experiència arqueològica s'enriqueix amb les meravelloses vistes del pla litoral des de la serra del Montsià fins a la de Irta.
Troballes
+ Info
Doc. arqueològica
Geomàtica

El tresoret del Puig de la Nau

L'anomenat tresoret del Puig de la Nau és un conjunt de peces de joieria o adorn personal que formaven part d'un dipòsit ritual. Es compon d'un passador bicònic d'or, dos arracades, dos pendents en creixent d'or, i un braçalet obert de plata.

Aquestes peces van ser localitzades juntes en el recinte 38000 el qual està en la poma VII al costat de la muralla. A aquest recinte se li ha assignat una funció de magatzematge pel material localitzat en ell.

Cronologia Segles V-IV a.n.e.

Passador bicònic d'or

Descripció: És un objecte amb simetria de revolució, de perfil angular convex, obert en tots dos extrems, deformat i fracturat per aixafament. Es pot descriure com un compte de collaret, però la seua gran grandària sembla conferir-li una funcionalitat diferent, probablement com a passador o separador d'elements d'adorn. La superfície està decorada amb traços paral·lels, separades per bandes en reserva. En les vores de la carena una línia de punts en contacte amb el fil de rematada.

Tècnica Orfebreria: Estructura repussada realitzada en dues meitats unides pel diàmetre màxim que es remata amb un fil retorçat.


Dimensions: Diàmetre màxim 35 mm., grossor màxim 16 mm., pes 5'71 grs.

Referència: Museu de Castelló. Nº 1675

Pendents en creixent d'or

Descripció: Pendent en forma de creixent els fils de la qual que ho formen es disposen a partir d'una cinta de secció triangular amb la vora o aresta cap a l'anvers, els extrems del qual s'afinen i queden a nivell.. La cresteria està formada per 16 grànuls soldats en la vora espaiadament.

Tècnica Orfebreria: Filigrana a l'aire, amb fils treballats soldats lateralment entre si.

Dimensions: Diàmetre màxim 22 mm., grossor màxim 1 mm., pes 1'71 i 1'64 grs.

Referència: Museu de Castelló. Nº 1676

Arracades en creixent

Descripció: Arracada formada per dos cercles concèntrics. En el cercle major els fils es disposen a partir d'una cinta de secció triangular amb la vora cap a l'anvers, els extrems del qual s'afinen i queden a nivell. El cercle menor és incomplet quedant obert en forma de creixent per la part superior; se subjecta al cercle exterior mitjançant cinc grànuls soldats. Es compon tan sol de fils treballats lloc que no té caràcter estructural. La cresteria està formada per 16 grànuls soldats en la vora.

Tècnica Orfebreria: Filigrana a l'aire, amb fils treballats soldats lateralment entre si.

Dimensions: Diàmetre màxim 32 mm., grossor màxim 2 mm., pes 5'44 i 5'35 grs.

Referència: Museu de Castelló. Nº 1678

 

Braçalet de plata

Descripció: Braçalet anul·lar, obert, amb els extrems arredonits, amb secció aplanada en la part interior i arredonida en l'exterior. L'única decoració que presenta està en els cinc primers centímetres dels seus dos extrems i està realitzada amb punxó i cisell. Té unes incisions formades per una sèrie que combina onze xicotetes línies paral·leles, li segueix una sèrie de tres punts, una altra de cinc línies paral·leles, cinc línies més, una sèrie de quatre punts i xicotets cercles, i acaba amb una altra sèrie d'onze línies paral·leles.

Tècnica Orfebreria: Fosa i cisellat.

Dimensions: La longitud de la vareta és de 132 mm. L'amplària és de 25 mm. I el grossor de 5 mm. Pes de 131 grs.

Referència: Museu de Castelló. Nº 1680

Copa àtica (Fragment)

Descripció: Fragment de copa ceràmica de producció grega del tipus Castulo. Pertany a l'estil de figures roges i està signada pel pintor Hermonax. Representa el rapte de la princesa atenesa Oritia per la divinitat Boreas. Els raptes per als casaments és un fet recurrent en la mitologia grega, no obstant açò no se sap com interpretarien aquestes representacions els ibers.

Funcionalitat: Consum de begudes. Aquestes peces servien per a beure vi en els banquets.

Context: La peça es va localitzar a l'interior del recinte 23 de l'assentament del Puig de la Nau. Recinte on hi havia un dipòsit d'àmfores d'Eivissa.

Cronologia: Segle V a.n.e.

Tècnica: Ceràmica tornejada i a doble cocció.

Dimensions: 130 x 70 mm.

Referència: Museu de Belles arts de Castelló. Nº inv. 2573

Copa àtica

Descripció: Copa ceràmica de producció grega que es pot catalogar com a tipus B de l'àgora d'Atenes. És de l'estil de figures roges. Es representen escenes de la palestra. A l'interior un medalló central amb una parella, mentre que en l'exterior dues escenes amb cinc figures cadascuna, separades per les rosteixes. Són també personatges de la palestra. S'atribueix l'autoria al pintor de Penthesilea.

Funcionalitat: Consum de begudes. Aquestes copes es van utilitzar per a beure vi de forma comunitària en els simposia. Possiblement ací tinga una funció de caràcter ritual.

Cronologia: Segle V a.n.e.

Tècnica: Ceràmica tornejada i a doble cocció.

Dimensions: Diàmetre màxim 470 mm, altura 112 mm.

Referència: Museu de Belles arts de Castelló. Nº inv. 1672

Copa àtica

Descripció: Copa ceràmica de producció grega que es pot catalogar com a tipus C de l'àgora d'Atenes. Vernís negre que pràcticament cobreix tota la peça exceptuant el circulo color vermell a l'interior i zones vermelles en les rosteixes. Argila dura i fina depurada de color rosada. Vora còncava, peu poc alt reconstruït, que s'engrosseix prop de la base de sustentació del got.

Funcionalitat: Consum de begudes. Aquestes peces servien per beure vi en els banquets.

Context: La peça es va localitzar completament destrossada en la calli B,a l'interior del recinte 2 de l'assentament del Puig de la Nau. Recinte on possiblement hi havia un taller de pintor de ceràmiques.

Cronologia: Segle V a.n.e.

Tècnica: Ceràmica tornejada i a doble cocció.

Dimensions: Diàmetre màxim 208 mm, altura 90 mm.

Referència: Museu de Belles arts de Castelló. Nº inv. 439

 

Fíbules anulars

Descripció: Pareja de fíbules anulars hispàniques, ressort de xarnera. Fetes de bronze de secció rectangular.

Funcionalitat: Les fíbules eren els fermalls amb els quals se subjectaven els mantells.

Context: Les peces es van localitzar en el recinte 23 de l'excavació, un espai que per la quantitat d'àmfores d'Eivissa que presentava podria correspondre a un dipòsit de vi.

Cronologia: Segle V a.n.e.

Tècnica: Bronze martellejat i fos

Dimensions: Diàmetre màxim 36 mm, altura 18 mm.

Referència: Museu de Belles arts de Castelló. Nº inv. 2055

Fíbula anul·lar

Descripció: Fíbula del tipus anul·lar hispànic, ressort de xarnera. Fetes de bronze de secció rectangular.

Funcionalitat: Indumentària

Context: Trobada en la necròpoli del Puig de la Nau. Les fíbulas són elements freqüents en els aixovars funeraris dels enterraments ibèrics.

Cronologia: Segle V a.n.e.

Tècnica: Bronze martellejat i fos.

Dimensions: 22x20x7 mm.

Referència: Museu de Belles arts de Castelló. Nº inv. 1625

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN EL BAIX MAESTRAT
SIAP. Servicio de Investigaciones Arqueológicas y Prehistóricas. Diputación de Castellón siap@dipcas.es | Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.