Panorama

ALCALATÉN-MILLARS
LOS CABAÑILES INFO

Compex monumental amb arquitectura funerària singular

En el terme de Zucaina, un xicotet municipi de l'Alt Millars, es localitza un complex tumular1 de gran importància, Los Cabañiles, àrea destacable per la seua concentració d'activitats relacionades amb l'àmbit funerari. Està situat en una zona condicionada per l'entramat fluvial, delimitada hidrogràficament pel barranc de Santa Anna, que en el seu curs alt es denomina barranc del Carro, i a la dreta per l'eix més visible del riu Villahermosa. Bona part del poblament protohistòric documentat fins a la data s'associa a aquests eixos fluvials.

+ Info
TROBALLES
Doc. arqueològica
geomàtica
En aquest context geogràfic apareixen dos assentaments molt rellevants per les informacions que van aportar pel que fa a les pràctiques rituals i les seues vinculacions amb cultes religiosos ibèrics: Los Cabañiles i La Escudilla.
Els treballs tenen un llarg recorregut ja que les primeres excavacions van començar al 1969. Es va començar amb la prospecció de dues àrees determinades. La primera d'elles va resultar ser un jaciment en pla, conegut com La Escudilla, on van aparèixer 22 enterraments infantils en urna, i la segona, més elevada, es trobava a la partida denominada Los Cabañiles, on es van trobar 6 inhumacions2 en urna dins d'una habitació.
 
La peculiaritat d'aquest ritual infantil és que afecta només a nounats i menors de mig any d'edat. Entre tots dos jaciments hi ha una estreta connexió, no només en l'aspecte espacial -es troben a 500 metres de distància en línia recta-, sinó en un sentit més ampli que involucra també els coneixements sobre la cultura i la pràctica funeràries d'aquesta època. A més, es relacionen per l'escassesa de material ceràmic, gairebé sempre associable a contextos del segle VI a.n.e. Los Cabañiles ha estat excavat sistemàticament des de l'any 2009 gràcies a la qual cosa s'han pogut delimitar quatre àrees diferenciades, amb restes d'estructures d'habitatges i una necròpolis.

Una sala de gran valor arqueològic

A la zona 1, descoberta ja en els anys 70, va sortir a la llum un edifici de planta rectangular amb 32 metres quadrats de superfície. Alineades a nivell del basament de fonamentació del sòcol de la paret meridional de la sala es van trobar quatre urnes, recolzades directament sobre el pis de roca, que contenien cinc individus inhumats d'edat infantil, enterrats sense aixovar d'acompanyament. En canvi, en el mur septentrional es va localitzar una sola urna, amb un pobre aixovar consistent en una vulva d'un petit mol·lusc. Al costat d'aquest es va descobrir un altre recinte contigu de 40 metres quadrats en què no es va trobar cap enterrament. Però aquí el registre material va ser més abundant, amb nombrosos fragments de ceràmica feta a mà i a torn, restes d'un braçalet decorat, eines com percussors i esmoladors. La tipologia i les característiques de l'assentament ens portarien a considerar-lo un petit nucli poblacional, potser relacionat amb magatzems.

El jaciment de Los Cabañiles, a Zucaina, que va ser ocupat des de finals del segle VII i al llarg del VI abans de la nostra era, presenta una àrea d'habitacions i una altra d'enterraments en túmuls

Sis estades separades entre si

Durant les excavacions dels anys 2000 i 2001, en la part est del primer recinte (edifici C) es va poder delimitar un altre conjunt de sis estances separades entre elles per parets mitgeres, amb un desenvolupament longitudinal. Probablement, cada espai tenia una funcionalitat diferent, encara que no tots han donat materials que puguen confirmar la seua utilització. Però sabem, per exemple, que hi ha una habitació relacionada amb activitat metal·lúrgica, donada la presència d'un motlle de fosa i cendra en el registre arqueològic; una altra se suposa que era un vestíbul d'accés (C6) a la part principal del complex (va C3) on es van trobar restes de llar i una urna amb tres inhumacions infantils.Quan es van tornar a reprendre els treballs de recerca en 2007, es va identificar un altre edifici amb quatre habitacions paral·leles que tenien pràcticament les mateixes mesures. En elles es va trobar ceràmica per al transport i emmagatzematge de líquids i menjar. Aquesta construcció es va associar al segle VI a.n.e. No obstant això, en les campanyes següents, des de 2009 fins a 2012, es va documentar un extraordinari conjunt tumular (zona 3) compost per 24 estructures, on es van documentar 28 dipòsits funeraris diferents amb els seus aixovars corresponents. Les estructures s'adossen les unes a les altres i es diferencien per la tipologia constructiva emprada.

 

Els arqueòlegs han trobat a la zona d'habitacions nounats inhumats dipositats en urnes, en compte d'estar simplement enterrats baix el paviment com serà habitual al llarg del període ibèric

A partir de la més antiga, que presenta planta circular, es desenvolupen túmuls en forma d'arc que donen suport a una o dues estructures creant una càmera interna per dipositar l'individu i, finalment, la més recent, caracteritzada per la creació de parets semicirculars de maçoneria que aprofiten dos túmuls per recolzar-se i formar un espai buit on guardar les restes funeràries i tapar-les amb una llosa. El grup de recerca va decidir excavar-les tenint en compte aquest desenvolupament estructural i, per descomptat, cronològic, documentant de tal manera les diferents fases, que abasten un arc temporal que inclou els finals dels segles VII i VI a.n.e. El material trobat contribueix a validar aquesta hipòtesi, atès que els dipòsits funeraris més antics es caracteritzen per urnes fetes a mà i un pobre aixovar, sempre de bronze. Encara que cal dir que en aquesta mateixa fase es pot trobar també exemple d'urna feta a torn d'origen fenici.

Peces de ferro

En un moment de creixement de la necròpolis es genera un canvi estructural i ritual caracteritzat per urnes fetes a torn de producció ibèrica. En l'etapa final de l'assentament, les construccions més complexes i els aixovars presentaran peces en ferro, com ara armes o objectes de caràcter militar.
La zona 2, més ben definida com un espai de trànsit entre les estances i el complex tumular, encara no ha estat excavada. Finalment, la zona 4 correspon al punt d'accés al conjunt funerari per l'antic camí documentat que el posa en comunicació amb la foia de Zucaina i el jaciment de La Escudilla.
L'estudi de l'assentament, amb els seus edificis i necròpolis, ha suscitat el plantejament de moltes qüestions sobre el desenvolupament social, cultural i els hàbits religiosos dels habitants d'aquest lloc.
 
Dipòsit funerari, urna. Got ceràmic./ Font: SIAP / Memòria final, Los Cabañiles -2013
 
A partir de les informacions adquirides es pot arribar a distingir clarament una diferència per grups d'edat en el ritual funerari. De fet, els nadons, fetus o lactants, s'enterraven en urna en un espai determinat mentre que les sepultures de joves o adults eren col·locades en l'àrea tumular. Segons el que s'ha arribat a analitzar fins al moment, a Los Cabañiles s'han documentat tres formes diferents de sepultures: inhumació en urnes de nounats; cremació3 d'individus adults i infantils en els túmuls i la inhumació en càmera d'un únic individu jove de sexe femení.
 

Anàlisi dels dipòsits sepulcrals

Com ja hem comentat, el conjunt ha oferit 24 túmuls, dels quals només 12 han estat analitzats, estudi a partir del qual s'ha identificat a 21 individus sotmesos a cremació, als quals s'afegeix un adult que havia estat inhumat. Els resultats obtinguts demostren que es tractava, majoritàriament, d'adults amb una mitjana d'edat de 40 anys, encara que també un lactant, un xiquet i un adolescent.

Objectes de bronze de la indumentària personal, com fermalls, són els objectes de l'aixovar trobats en les excavacions, que van començar al 1969

1 Tumular: En forma de túmul o conjunt de pedra col·locat de forma circular o allargada, disposada sobre una sepultura perquè el cos quede cobert i protegit.

2 Inhumació: Soterrament amb el cos sense alterar, que es dipositava en un forat a terra i es cobria..

Cremació:  Reducció del cadàver a cendres.

 

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN ALCALATÉN-MILLARS
SIAP. Servicio de Investigaciones Arqueológicas y Prehistóricas. Diputación de Castellón siap@dipcas.es | Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.