Història de les excavacions
Les primeres excavacions van començar a finals dels anys 80 sota la direcció de Gerardo Clausell, actual director del Museu d'Almassora, qui a través de la revista La Murà va donar a conèixer en 1997 els resultats de la seua investigació. A la part nord-oest es va trobar, al costat d'una torre circular, un lot de material que es pot datar entre el Bronze Mitjà i el Bronze Tardà que inclou una cassola carenada i una biga de fusta carbonitzada, de la qual es van extreure mostres per a determinar la cronologia i esbrinar quin tipus d'arbre va ser emprat en la construcció dels edificis. A les campanyes de 1993 i 1994, la investigació d'una necròpoli va descobrir 25 enterraments, entre tombes, restes d'incineracions i una sèrie d'objectes de diverses èpoques: fenicis, ibèrics i, sobretot, medievals. El 1995 es van consolidar les estructures existents, documentant-se les fases de la seua construcció.
Finalment, durant l'excavació de 2001 es va documentar una habitació de l'època de l'Ibèric Final i, per baix d'aquesta, les fases prehistòriques. De fet, la fase més representativa en el Torrelló és el moment final del Bronze, del qual es conserven estructures o habitacions de tipus absidal2 amb parets interiors arrebossades3, una llar de forma circular i diferents fragments de ceràmiques, cosa que documenta la seua habitabilitat. També fora d'aquest habitatge es van trobar altres estris com una punta de fletxa de bronze i una banya de cérvol. En tota la zona es van identificar diversos nivells d'ocupació, però el coneixement espacial general era difícil de determinar a causa de la superposició de les habitacions superiors ja existents.
El primer assentament es va crear en un moment avançat del Bronze Mitjà i constava de diverses cabanes protegides per una muralla de dos metres d'altura
Hipòtesi històrica
Probablement, en un moment avançat del Bronze Mitjà es va crear el primer assentament del Torrelló, que es va estendre en una zona plana sobre un espadat d'una terrassa fluvial. Estava constituït per cabanes o estances, protegit per una muralla de vora dos metres d'alçada a la part nord i de forma natural al costat sud. Gràcies al material trobat i els diferents estudis realitzats es pot proposar una datació al voltant de l’any 1000 a.n.e.
En l'època final del Bronze, entorn del 680-670 a.n.e., està documentat un canvi no només estructural per la presència d'habitacions (hab. 5-7) amb desenvolupament rectangular o quadrangular, parets arrebossades a la part interna i una orientació dels habitatges en direcció nord-sud, sinó també una nova influència oriental en el material trobat, amb l'aparició de les primeres peces fenici-occidentals. Es tracta d'exemplars d'àmfores de sac4 i moltes altres peces completes, junt amb algunes llaurades a mà. Entre aquestes cal destacar una peça peculiar i de gran qualitat: una tassa polípoda5, que es recolza sobre quatre peus, elaborada i decorada a mà abans de ser cuita. Són ceràmiques amb decoracions característiques de l'estil campaniforme6, que comença a partir del Bronze Antic amb alguna perduració cronològica més antiga. En el cas del Torrelló es troba en un context de mitjans del segle VIII a.n.e, el que indica que va arribar de fora i formava part d'una vaixella especial.
La troballa de molts contenidors gairebé complets ha portat els arqueòlegs a pensar en un sobtat abandonament del poblat a causa d'una inestabilitat militar en l'àrea, la qual cosa justificaria les seues presències in situ. Aquesta barreja de material local i fenici pot assenyalar un moment històric (entorn del 600 a.n.e.) de convivència entre la gent autòctona i els nous comerciants que van arribant, probablement a través del delta del Millars, alguns dels quals s'estableixen en el poblat. No sembla ser alguna cosa ocasional, sinó que a mesura que va transcorrent el temps l'assentament es va incrementant i, com a conseqüència, augmenta el nombre de troballes de peces ceràmiques senceres.
La fase més representativa del Torrelló és l'etapa final del Bronze, període del qual es conserven habitacions, una llar circular i fragments de ceràmiques, el que demostra que va ser habitat
En els habitatges d'aquesta fase, l'activitat de l'home està ben documentada. De fet, es van trobar restes de llars de forma circular, de dues tipologies diferents: una que fa directament el foc a terra, amb carbons i cendres, i altra en què es nota una preparació més articulada amb capes de fang i palla. D'altra banda, són molt interessants les restes de metalls trobades al jaciment, com la punta de Palmela, la destral de pedra polida amb secció longitudinal el·líptica i altres fragments de bronze amortitzats, resultat de la fusió i el treball del metall. Aquesta dada és interessant perquè suggereix que algunes de les estructures trobades podrien ser forns per a la fosa dels metalls, tot i que no hi ha restes de cresols o motles que confirmen aquesta hipòtesi.
S'ha descobert una necròpolis amb 25 enterraments, entre tombes i restes d'incineracions, a més d'una sèrie d'objectes fenicis, ibèrics i, sobretot, medievals
Zona d'enterrament
A 300 metres del poblat s'ha identificat una zona d'enterrament situada sobre una terrassa superior del riu Millars i en direcció nord-oest respecte al jaciment. El descobriment de la necròpolis va ser del tot fortuït quan es va llaurar parcialment aquesta parcel·la i això va afavorir l'aparició de restes ceràmiques ocults fins al moment. Així que l'equip de recerca, una vegada recollit el material superficial, va decidir dur a terme uns quants sondejos per documentar científicament l'àrea. Tot i que no s'ha registrat cap ustrinum7, sí que es van documentar bastants tombes en què es van dipositar 25 enterraments, algunes d’elles individuals i una altra singular amb tres persones en la mateixa urna. Aquests contenidors havien estat dipositats en un forat de la roca. Aquest forat, de forma més o menys circular i creat expressament per a la seua utilització com a dipòsit funerari, tenia les mesures justes.
Escarabeu de pedra rogenca en impecable estat
Una altra curiositat és la troballa d'un petit escarabeu8 en perfecte estat de conservació en la mateixa parcel·la, en la qual el terreny ha estat remogut moltes vegades per l’aladre, de manera que els objectes arqueològics trobats no són al lloc d'origen. La peça està elaborada en pedra, probablement cornalina rogenca, amb una perforació en els seus extrems per poder-la enfilar. A la cara externa s'aprecien les diferents parts del cos de l'escarabat, mentre que al revers s'observa en vertical la figura d'un guerrer nu que marxa cap a l'esquerra i porta un escut rodó i una llança. Segons l'historiador Josep Padró, potser és de fabricació etrusca entre finals del segle V i començaments del IV. És cert que es tracta d'un objecte que habitualment se sol trobar en llocs sacres, en espais dedicats a la mort i la veneració dels avantpassats.
A partir del segle VII a.n.e. es va produir la convivència de gent autòctona i nous comerciants que van anar arribant a través del delta del riu, cosa que explica la barreja de material local i fenici
A les diferents campanyes d'excavació del jaciment han seguit estudis específics sobre la magnitud del material trobat, com les anàlisis arqueomètriques9 i paleocarpològiques10. Amb les primeres s'ha aconseguit determinar quines matèries primeres van ser emprades per a la producció de la ceràmica. Els investigadors van seleccionar i analitzar mostres de les pastes ceràmiques més representatives i el mateix van fer amb mostres de les argiles naturals extretes d'un jaciment situat entre el Torrelló d'Almassora i el d'Onda, i després les van comparar amb les dades arqueomètriques obtingudes. D'aquest treball es desprén que hi ha ceràmica local i altra procedent d'intercanvis comercials directes o mitjançant gent forana, com ara la ja esmentada tassa polípoda. Per la seua part, les anàlisis paleocarpològiques es determina quina era l'alimentació dels habitants del poblat. Per esbrinar-ho va recollir-se un mostreig de sediment que es pot datar, pel material arqueològic aparegut, entre el final del segle VIII i l'inici del VI. Es tracta d'una concentració de fruits i llavors que demostren el consum sobretot de cereals (dos tipus de blat, civada, ordi i mill) i, a més, llentilles, glans i restes de vinya.
