Panorama

ALCALATÉN-MILLARS
CASTELL DE ATZENETA INFO

Fortalesa templera a lloc de romiatge

A uns tres quilòmetres de la població d'Atzeneta del Maestrat (Castelló), pertanyent a la comarca de L ‘Alcalatén, es troba situat el castell i el santuari dedicat a Sant Joan Baptista, la Verge de l'Esperança i els sants Fabián i Sebastián.

+ INFO
Fotografies Històriques
Doc. arqueològica
GEOMÀTICA
Preservació Digital

Enclavat en un lloc estratègic, a les portes de l'antic Maestrat , servia de tancament i protecció dels passos del serral de Atzeneta, principal accés a la població des de les serres de Lucena i dels barrancs dels Torrocelles i Mes d'Avall.

Un territori ocupat des de la prehistòriaa

L'origen exacte dels primers assentaments és incert, no obstant això, en el terme municipal s'han trobat jaciments arqueològics d'art rupestre com els petroglifos de la Cova de Pere Tomas, de l'Edat del Bronze al Collado i El Racó, i d'època ibèrica al mateix Castell, en el Tossalet de Valera, destacant en Atzeneta la troballa d'una estela ibèrica en la partida de la Madonya2.

El municipi actual és sens dubte d'origen àrab, com el proven testimoniatges històrics de les correries del Cid i Pere I. El topònim fa referència a un assentament dels berbers del nord d'Àfrica de la tribu dels Zanata. 

Des dels seus començaments, Atzeneta va estar vinculada a Culla i va córrer la seua mateixa sort històrica, incorporant-se al regne d'Aragó en 1233. 

La societat rural medieval depenia absolutament dels boscos i del seu sòl per a la seua supervivència, fet que, unit a la baixa densitat de població fins al segle XVIII, va permetre que es desenvolupara una forta consciència de l'ús sostenible d'aquests recursos. La principal activitat econòmica de la zona era l'agricultura de secà (ametler, olivera, avellaner, vinya i cereals), la ramaderia extensiva (oví, caprí, boví) i l'extracció de fusta i llenyes. Amb la finalitat d'organitzar-se, defensar els seus interessos i regular les seues activitats va nàixer en 1345 la setena de Culla o Comunitat d’Herbatge3  integrada pels set municipis de la Bailía: Culla, Benassal, Vistabella del Maestrat, Atzeneta, Benafigos, Vilar de Canes i la Torre d'en Besora.

La màxima de la setena de Culla era conjuminar explotació i conservació aplicant el dret consuetudinari i la saviesa popular i per això també estableix la denominada Visura General dels Termes, això és, una inspecció de tots els termes municipals que la componien i que havia de realitzar-se cada huit o catorze anys per les autoritats i els vigilants, com a procediment de control dels aprofitaments i recursos disponibles, constituint-se com a pionera en el territori  en matèria de legislació mediambiental.

La meticulositat de la seua actuació i legislació va mantindre a la Comunitat d’Herbatge de manera gremial i comunitària durant més de quatre segles (de 1345 a 1805), fins a l'arribada del liberalisme i l'abolició dels gremis, germanors i comunitats rurals i la desamortització de mitjan segle XIX.

Un castell d'origen andalusí

En època andalusina, el  Castell seria uns dels centres de població husun o territori de Culla (segons Bazzana, Cressier i Guichard). El castell va estar integrat en la demarcació territorial del castell de Culla. El rei Jaume I el canvia juntament amb el castell dels Coves per Morella. D'aquesta manera va passar als dominis de Balasc d'Alagó. Després, per herència, passa a Constança d'Alagó i Guillem d'Anglesola. El fill d'aquest matrimoni, Guillem d'Anglesola, va vendre el castell de Culla als templers, que el van tindre només tretze anys. Desapareguda l'Orde del Temple Culla va passar a l'Orde de Montesa. Segons Miralles Porcar, el castell d’Atzeneta era anomenat el Castellar de la demarcació de Culla.

La Carta de poblament de Lucena, en nomenar els límits del seu terme, no nomena el poble d’Atzeneta, sinó el Castellar, i en l'Arxiu Històric Nacional es troba un document pel qual es demostra que el Castellar no va ser venut als templers, ja que pertanyia a la germana de Guillem, Mergelina d'Anglesola, casada amb un Queralt i Cervelló, senyors de Santa Coloma de Querals, emparentats amb els Comtes de Cardona. Un descendent de Mergelina, Pere de Queralt, va vendre al Maestre de Montesa el Castellar l'any 1387.

La Crònica de Viciana de 1564 parla d'aquest castell: «En Adzeneta solia haver castillo i por tiempo  se arroyno. En el cual los de la villa edificaron una yglesia e aquella dedicaron a nuestra señora de Sperança  y a Sant Sebastián»4.

De l'antiga fortalesa únicament es conserva la torre de l'Homenatge, torreó medieval de finalitat militar i planta quadrangular del segle XIV.

Amb posterioritat es va construir una ermita al costat del castell deixant un passadís d'uns tres o quatre metres entre tots dos edificis. Pel segle XVI es va edificar aquest passadís per a sagristia i amb escales per a pujar al cor de l'ermita i entrar a la casa del castell. Per la part contrària va poder ser demolida alguna edificació.

L'ermita és un temple a dues aigües amb espadanya en la façana principal, de pedra i amb el buit per a la campana, feta en 18445 . La portada està construïda per un arc d'entrada de mig punt.

  L'interior és d'una sola nau amb capçalera plana de quatre trams. Les pilastres són de pedra, els arcs de mig punt i les cobertes també de pedra i de mig punt. El retaule original del segle XVI es localitza a l'església parroquial d’Atzeneta. Les imatges amb les quals compta el temple es troben en l'altar principal i són unes pintures de la Verge de l'Esperança, Sant Joan Baptista i Sant Sebastià, obres actuals d'Ángel Costa.

D'ús defensiu a ús religiós

 

Actualment, l'entorn del Castell està declarat Paratge Natural Municipal, i es continuen mantenint les tradicions populars com els dos romiatges anuals que se celebren, el diumenge següent al dia 20 de gener, en honor a Sant Sebastià, i el dissabte després de Sant Vicent, coneguda com  Castell d’estiu

L'origen d'aquests romiatges el trobem en les peregrinacions en les quals els nostres ancestres demanaven a la divinitat i als seus intermediaris, la Verge i els sants, la protecció sobrenatural per a aconseguir salut, pau i pluja del cel suficient, perquè les collites arribaren a bon terme. Una de les més antigues és la dels Pelegrins de les Useres5 , sent la meta dels pelegrins l'antic cenobi de Sant Joan Baptista, a 1300 metres d'altitud, prop del pic de Penyagolosa. Des de la segona meitat del segle XIV, des de Atzeneta es peregrinava fins a Sant Joan de Penyagolosa el tercer dilluns de pasqua. A principis del XVIII aquesta peregrinació va ser substituïda per l'actual que va al Castell, i des de llavors presideix la seua ermita Sant Joan Baptista juntament amb La nostra Senyora de l'Esperança . No obstant això, l'antic itinerari continua sent conegut i va cap a Penyagolosa passant primer per Xodos. En l'actualitat es continua peregrinant a Sant Joan de Penyagolosa, i donat el seu important caràcter sociocultural, la Diputació de Castelló opta per proposar a Patrimoni Mundial de la UNESCO la candidatura del projecte Camins del Penyagolosa.  

En els romeries actuals al Castell d’Atzeneta, encara que el sentit espiritual ha transcendit a un pla social i turístic, es continuen mantenint certes tradicions gastronòmiques i litúrgiques; es reparteix la típica fogasseta d’Atzaneta i es continuen mantenint els càntics religiosos7  (Goigs a San Juan Bautista).

1 Atzeneta del Maestrat pertenecía a la comarca histórica de l’ Alt Maestrat.2 Arasa, F. (2017). Una estela ibèrica trobada a Atzeneta del Maestrat (l’Alt Maestrat, Castelló). Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 35.3 La construcción de la setena de Culla fue un contrato entre el señor de la Orden de Montesa y los habitantes de toda la Tinença, para el usufructo de todo lo referente a la ganadería y el bosque. En Miralles i Porcar, J. (1985). Els terrenys comunals a la setena de Culla. Boletín n.º 9. Centro de Estudios del Maestrazgo.

 

4 Las inscripciones de la campana remarcan que fue hecha para la ermita del Castell, y dispone de dos imágenes de los santos titulares (San Juan y San Sebastián).5 El camino dels Pelegrins de les Useres fue declarado Monumento Natural por el Consell de la Generalitat en 2007. Este mismo año el conjunto de Sant Joan de Penyagolosa fue declarado Bien de Interés Cultural como Monumento del Patrimonio Histórico de España.6 Monferrer, A. (2013). Els Pelegrins de les Useres. Revista Valenciana d'Estudis Autonòmics, 58, 112-125.7 El grupo coral  «Los Auroros» de Atzeneta ha recopilado la tradición popular del goigs.

 

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN ALCALATÉN-MILLARS
Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.