Panorama

ELS PORTS
EN BALAGUER INFO

Origen i evolució d’una comunitat rural

El jaciment de En Balaguer se situa en una zona muntanyosa entre la serra de Gúdar i la costa del Maestrat, dintre del terme municipal de Portell de Morella,  a la comarca d’Els Ports. En Balaguer no es pot definir com un poblat sinó com un conjunt de nuclis rurals d’hàbitat de petita extensió que aprofitaven els recursos de la zona i es dedicaven a l’explotació agropecuària i emmagatzematge.

En 2005, abans de portar a terme les obres per a realitzar un parc eòlic en eixa zona, els investigadors realitzaren una prospecció intensiva per a identificar la presència de testimonis arqueològics i efectivament es recuperaren nombrosos materials en superfície; es va delimitar el perímetre del jaciment i es documentaren restes de diferents estructures. Cap a la meitat de l’any següent va començar la primera campanya arqueològica en la qual estudiaren com les obres afectarien la zona i comprovar les hipòtesis sobre la cronologia del complex.

+ Info
Troballes
Doc. arqueològica
GEOMÀTICA

Van ser realitzats uns 30 sondejos manuals en 242 m2 de superfície i el material trobat va revelar l’existència de tres nivells d’ocupació: fase protohistòrica (Ferro Antic), època iberoromana i un edifici del segle XIX.

Durant el 2008 va a ver una altra campanya en la qual es va decidir profunditzar en els sectors 1 i 2, relacionats amb les primeres dues fases d’activitat del jaciment. En el primer sector es va localitzar la planta d’un edifici d’època iberoromana amb nombrosos departaments relacionats i també un graner sobreelevat. En canvi, en el segon es va documentar gran part del complex edificat en l’Edat del Ferro I, com la Casa-Torre del segle VII a.n.e.

L’equip dedicat a les tasques arqueològiques estava format també per conservadors-restauradors que en alguns casos intervingueren directament sobre les estructures. En altres afavoriren la conservació de les restes arqueològiques i finalment prepararen el jaciment per a la seua posada en valor. En canvi, la intervenció realitzada en el sector nord es va enfocar en la documentació d’una masia coneguda com a Mas de Joan, d’època post-medieval.

Fase primera d’Edat de Ferro: Casa-Torre

La primera ocupació del jaciment es va identificar en la zona sud-oest de l’àrea d’estudi (l’anomenat Sector 2) les restes del qual eren poc visibles degut a l’elevat nivell de deteriorament de les estructures. No obstant això, es va definir clarament un edifici denominat Casa-Torre, de planta rectangular que acaba amb un extrem absidal que l’aporta eixe aspecte semi-fortificat. Per altra banda, aquesta construcció és l’eix central d’un posterior procés d’urbanització evidenciat per la presència de diversos departaments adossats als costats nord i sud. La Torre té 45 m2 de superfície i es suposa que va tindre dues plantes (teoria evocada pel gruix dels murs). En la part interior de l’estructura es conservava un important conjunt de peces de ceràmiques, majorment, gots d’emmagatzematge d’aliments, cassoles de cuina i alguns objectes més fins utilitzats com a vaixelles i atuells de l’Edat del Ferro I.

Possiblement aquest aixovar va estar situat en un banc junt al mur -la qual cosa pot suggerir que en eixe lloc es va instal·lar un primer hàbitat cap al segle VII a.n.e-.

Jaciment amb vestigis de freqüentació des de l’època protohistòrica, iberoromana i post-medieval

En una fase posterior, aquesta torre forma part amb altres estructures de formes quadrangulars realitzades en un primer moment cap a la part occidental i posteriorment estenent-se cap al sud. De fet, en les proximitats d’aquesta zona s’ha documentat una ingent quantitat restes ceràmiques, òssies i fins i tot fragments de toves que presenten encara empremtes vegetals (testimoni d’una possible utilització d’aquest material per alçar les parets i el sostre de les cambres). 

Aquest fenomen de creixement estructural està associat a una nova fase d’ocupació cap a la primera meitat del segle VI a.n.e. detectat gràcies a la trobada d’un altre aixovar de cuina descobert en el departament 3 que ha romàs in situ. Altrament, hi ha encara molt que investigar doncs en superfície es veuen indicis d’altres espais que completarien el complex.

Segona fase: Iberoromana   

En la zona sud del puig d’En Balaguer també es va trobar un altre conjunt arqueològic relacionat amb l’aparició de vivenda i magatzem d’època iberoromana i datat des del segle III a.n.e. fins a l’II d.n.e. Inicialment, els sondejos revelaren l’existència d’un petit graner sobreelevat i integrat en un edifici més gran. En la part oest es va trobar un tram de murets paral·lels a l’edifici que probablement formaven part d’un sistema de ventilació de l’ambient per a evitar l’acumulació d’humitat en la part inferior. A més, en la zona central es van trobar tres lloses col·locades verticalment i recolzades les unes en les altres creant una cista.

Durant la prossecució de les tasques arqueològiques es va definir el perímetre d’aquest sector- que va resultar bastant ampli (600 m2)- i dividit en vuit departaments, en cara que en alguns casos és difícil establir les funcions reals. Segons una anàlisi estructural, sembla que en principi es van crear zones designades a (hàbitat) (edifici 0) i posteriorment altres espais destinats a tasques agropecuàries emmagatzemament i també per a l’allotjament.

Graner sobreelevat amb possible sistema de ventilació de l’ambient per a evitar l’acumulació de la humitat

Tercera Fase època post-medieval: Masia Mas de Joan

L’última fase d’ocupació d’En Balaguer està ben representada per la Masia Mas de Joan.

Probablement es va realitzar aprofitant les estructures de les èpoques anteriors i també va afectar els nivells arqueològics. Aquest immoble -utilitzat com a casalici- era destinat tant a hàbitat com a treball. Té una planta rectangular d’uns 220 m2 dividits en quatre cambres i en el costat oest de la casa està adossat un forn moro de llenya.

Masia Mas de Joan: complex destinat a tasques domèstiques, agrícoles i ramaderes

Segons la tradició oral, se sap que durant l’última fase d’ocupació, en aquesta Masia vivia una família molt nombrosa que es dedicava a tasques domèstiques, agrícoles i de ramaderia.

En cara que no hi haja una data concreta de l’alçament es creu que fou construïda durant l’últim terç del segle XVIII i començaments del XIX. La seua construcció coincideix amb un moment històric en el qual moltes àrees muntanyoses de la zona es van veure afectades degut al creixement demogràfic que va provocar la necessitat de crear rendiments agropecuaris i va portar com a conseqüència l’augment del nombre de masies en Els Ports. En canvi, en la segona meitat del segle XX hi ha un èxode cap a les ciutats i es produeix un total abandonament dels camps i del patrimoni constructiu visible.

         

Restes materials

El material en si, com hem pogut observar en les descripcions dels diferents sectors, abasta una cronologia molt ampla: època protohistòrica, ibèrica, romana, medieval i post-medieval. Encara que estes dues últimes han aportat menor quantitat de fragments, a En Balaguer destaquen quatre grans conjunts de ceràmica.

El primer està localitzat en la Casa-Torre (sector 2) en un context tancat. En ell aparegueren exemplars que formaven part del servei de taula i contenidors per a emmagatzematge d’aliments o per a cuinar (tots decorats amb diferents tècniques d’acabament). A més, també es trobaren restes de bronze: una agulla de cosir o d’ull i una petxina marina de gasteròpode datada en el segle VII.

El segon conjunt tancat es va descobrir en el Departament 3. Es trobaren 30 peces de ceràmica fetes a mà o a torn (amb presència d’alguns elements grafitats) i altre tipus denominat els peus reixats que inclou perforacions al voltant de la superfície del peu anular. També es va recuperar un grup d’objectes metàl·lics, entre ells destaquem una fíbula de doble ressort; un ganivet afalcatado i una graella en un estat de conservació no molt bo.

En el tercer grup de materials hi ha peces de ceràmica fetes a mà i a torneta (de l’època ibèrica) junt amb algunes importacions d’edat romana republicana: fragments de Kálathos1 i escassos restes de pisa Campaniense2 marcant un espai temporal des de l’III fins a l’I a.e.n. Junt a gerres, també es va trobar un botó semiesfèric de bronze i una fíbula de la Tené3.

Casa-Torre, primer nucli estructural de l’Edat del Ferro

 

Finalment, el quart conjunt es destaca més  respecte als altres per la presència d’algunes pises romanes de prestigi com la terra sigillata4 (de procedència itàlica i sud gàl·lica) i d’algunes gerres de servei de taula, encara segueixen predominant les ceràmiques fetes a torn ibèriques com àmfores, Kálathos, pàteras5 fragments de tenalles, gerres i restes de pisa feta a mà. Igualment cal destacar l’aparició de pondus6 (identificats en el Sector 1) que mantenen les mateixes característiques simples a excepció d’un que està incís en la part superior.

L’estudi de les diferents estructures del jaciment i de les abundants restes de ceràmica, metàl·lics i ossis trobats, són alguns dels factors que han contribuït a reconstruir el context d’En Balaguer. A aquests elements hem d’afegir la posició geogràfica, els recursos de la zona, els cultius i les vies de comunicació tant comercials com ramaderes. Tots aquests aspectes ens demostren que en la Casa-Torre va haver una freqüentació del conjunt a partir del principi del segle VII a.n.e. i després es va passar a un edifici més complex durant la primera meitat del segle VI a.n.e. (on es vivia en condicions bastant elevades, segons els testimonis de ceràmica trobats). Posteriorment entre l’III a.n.e. i l’II d.n.e., es nota una fase d’abandonament amb una successiva ocupació en la part sud que manté més o menys el mateix model de caràcter rural: departaments amb zones de treball i vivenda seguint-li altre buit històric que termina amb la construcció de la Masia Mas de Joan en el segle XVIII i que es perllongarà fins al segle XX, conservant la seua identitat agropecuària.

 

 

1Kálathos: Objecte de ceràmica ibèrica amb forma de cistell cilíndric.2Campaniense: Terme utilitzat per a identificar un grup de producció de ceràmica feta amb vernís negre que es fabricava en Campània, Lacio, Etruria y Sicília, però que es difon en tota la part occidental del Mediterrani. La cronologia es centra entre finals del segle III i l’I a.n.e.  Es coneixen tres producions principals denominades campaniense A, B i C.3Cultura de la Tené: És una cultura pertanyent a l’Edat del Ferro, també coneguda com Edat del Ferro II.

4Terra sigillata: Expressió llatina que significa «terra ( o ceràmica) sella segellada», referida a un característic tipus de ceràmica romana  de color roig brillant. La seua cronologia abasta des del segle I a.n.e. fins a mitjans del segle III, aproximadament.5Pàtera: Plat de petita fondària d’època romana utilitzat durant els ritus de sacrificis.6Pondus: Pes de teler romà.

 

 

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN ELS PORTS
Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.