La Moleta té una forma estreta i allargada i està constituïda per dues plataformes superposades. Malgrat que la ciutat romana es troba bastant arrasada, encara poden veure’s nombroses restes disperses per quasi tota la superfície. Segurament va ser un enclavament dotat de totes les infraestructures pròpies de la seua categoria, com una muralla, el fòrum, el temple, la seu i la cúria, el mercat, unes termes, etc. Entre les restes conservades es troben a diversos trams de muralla i la porta d’accés en el cantó est, un gran mur de contenció que possiblement correspon al fòrum, una casa que ha sigut excavada, restes d’altres vivendes i nombroses construccions de funció indeterminada.
Enrique Pla Ballester va realitzar les primeres excavacions a l’any 1960. Va obrir tres sondejos en diferents zones del jaciment, gràcies als quals es va comprovar el seu l’estat de conservació i es conegueren els principals períodes d’ocupació. El primer es va realitzar a la zona sud de la plataforma superior, a on es va trobar una habitació de planta rectangular (8,5 x 2,7 m) orientada cap a l’est. A l’extrem nord d’aquesta mateixa plataforma es va descobrir part d’una casa ja anomenada i, finalment, a la zona nord de la plataforma inferior un tercer sondeig va permetre descobrir una completa seqüència estratigràfica que comprèn des de la Primera Edat del Ferro fins al segle III d.n.e.
Enclavament en el qual es conserven trams de la muralla, la porta d’accés, restes de vivendes i altres construccions de funció indeterminada.
La Moleta va ser declarada Bé d'Interès Cultural en l'any 1998 i en 2001 es van reprendre les excavacions finançades per la Generalitat i l’Ajuntament de Forcall, que foren realitzades per un equip de la Universitat de València dirigit pel professor Ferran Arasa. Entre aquest any I 2005 es va acabar d’excavar la domus parcialment descoberta en1960.
En ella es van identificar quatre fases constructives: en la primera, de caràcter artesanal, es va identificar un forn metal·lúrgic. Les tres següents corresponen a una casa de 120 m2 que -en tres fases consecutives va estar ocupada des d’època de August fins a mitjan del segle II d.n.e.
Amb posterioritat, i fins a 2009, els treballs prosseguiren en la zona nord de la plataforma inferior —on és pressuposa que estava situat el fòrum de la ciutat—. Finalment, en l’any 2015 es va iniciar una nova campanya finançada per la Mancomunitat Comarcal dels Ports en aquesta mateixa zona i en 2017 es portaren a terme en la zona de la porta i en un tram de la muralla pròxim —finançats per la Generalitat i l’Ajuntament de Forcall—.
Damunt d’ella es va construir una altra que és poc coneguda pel seu mal estat de conservació i pot datar-se en les dècades centrals del segle I d.n.e. Damunt les restes es va edificar una tercera domus (cap a l’últim terç d’aquest segle) que tenia una superfície de 120 m2 i les característiques típiques de l’arquitectura romana: la coberta de teules, un ampli saló menjador (triclinium) de 49,5 m2 amb funcions de representació, decorat amb pintura mural amb panells imitant el marbre i motllures de guix, i una cuina amb una llar de rajoles ceràmiques. Cap a la primera meitat del segle II d.n.e. la casa es va abandonar i va ser buidada per, temps després, arruïnar-se.
En el cantó SO d’aquesta plataforma es conserven restes d’una cisterna, possiblement de caràcter privat, entre els quals destaquen un mur d’opus caementicium i un paviment d’opus signinum4. És probable que alguns rebaixos en la roca -observats en diferents punts del cantó de l’acinglat- corresponen a instal·lacions paregudes.
El material recuperat en les campanyes d’excavació (sobre tot fragments de ceràmics) ha permès conèixer les diferents fases d’ocupació del jaciment: Bronze Final-Ferro Antic (amb importacions fenícies); època ibèrica (amb importacions gregues); període ibèric final (amb importacions itàliques d’àmfores vinàries i vaixella de taula campaniense5); època altimperial (amb importacions de ceràmiques terra sigillata6 d’Itàlia, el sud de les Galies i el nord d’Àfrica- a més de les procedents de la mateixa Hispània-, i altres produccions com la ceràmica de parets fines, de cuina, àmfores de vi, oli i salaons de diferents llocs, dolia7 per a l’emmagatzematge, etc.); i finalment el període califal, del qual s’han trobat alguns fragments de ceràmica i s’ha exhumat part d’una necròpolis d’inhumació amb algunes tombes que no contenien aixovar.
De l’activitat econòmica i de les relacions comercials de la ciutat i el seu territori són testimoni algunes monedes trobades en les excavacions que poden datar-se des de l’època republicana fins al Baix Imperi. Pel que se sap fins ara, Lesera no va encunyar moneda.
D’altra banda, en La Moleta dels Frares s’han trobat quatre inscripcions de les quals es conserven només tres. Una d’elles està treballada en jaspi de la Cinta —procedent de Tortosa—, i segurament seria un escambell o un altar dedicat a un matrimoni compost per dues importants famílies de la ciutat: la Bebia i la Papiria. Les altres tres són de caràcter funerari i estan incompletes. Una d’elles està dedicada a un membre de la família Julia —que al costat de les anteriors— segurament va formar part de l’elit municipal. A més, s’han trobat alguns breus textos incisos —tant ibèrics com llatins— en materials de ceràmica, pedra i metall: gots, fitxes i un anell infantil.
Va estar ocupat des de l’Edat del Bronze fins al període andalusíA partir dels materials arqueològics recuperats en superfície podem afirmar que La Moleta dels Frares va estar ocupada com a poc des de l’Edat del Bronze. Les excavacions han proporcionat ceràmica del Bronze Final-Ferro Antic i d’època ibèrica —que poden datar-se entre els segles VII-VI i I a.n.e—. Després de la conquesta romana, el oppidum8 ibèric existent segurament va experimentar un important desenvolupament i, a començaments de l’Imperi, Lesera va ser privilegiada amb l’estatut municipal per a convertir-se en l’única ciutat existent en terres de Castelló. Malgrat el seu modest desenvolupament monumental i de les escasses mostres de luxe trobades (escultures i mosaics), la ciutat segurament va jugar un important paper en la gestió territorial d’una àmplia zona situada entre la comarca d’Els Ports i el Baix Aragó, així com en les comunicacions entre la Vall de l’Ebre i la zona nord de la costa valenciana. Al llarg dels segles III la ciutat probablement va experimentar una important crisi que va culminar amb l’espoli i desmantellament del seu centre monumental. El lloc va seguir ocupat per una població residual almenys durant els segles IV i V, i possiblement en segles posteriors fins al període andalusí.
1Domus: Vivendes urbanes de les famílies de un cert nivell econòmic.
2Opus caementicium: Tècnica de construcció que utilitzava arena, aigua i calç per a produir el ciment.3Opus vittatum: Tècnica de construcció utilitzada pel revestiment que empra petita pedra de emparedar escairada disposada en fileres.
4Opus signinum: Tècnica de construcció utilitzada per a les estructures hidràuliques que empra morter de cal i ceràmica piconada.5Campaniense: Terme utilitzat per a identificar un grup de producció de ceràmica feta amb vernís negre que es fabricava en Campània, Lacio, Etruria y Sicília, i altres regions itàliques entre finals del segle III i l’I a.n.e.6Terra sigillata:: Expressió llatina que significa «terra ( o ceràmica) sella segellada», referida a un característic tipus de ceràmica romana de color roig brillant. La seua cronologia abasta des del segle I a.e.n. fins a mitjans del segle III, aproximadament.7Dolia: (plur. de Dolium): Recipient de grans proporcions, paregut a una gerra, utilitzat per a emmagatzemar i transportar productes líquids com a oli i vi.
8Oppidum:: Terme llatí que significa “plaça forta, recinte fortificat, ciutat”.
