Panorama

ELS PORTS
LLOMA COMUNA INFO

Un paissatge amb molta història

La Lloma comuna és un poblat fortificat que es troba en municipi de Castellfort (Castelló) en la comarca de Els Ports. Ocupa una superficie de 6.000 m2 a 1.295 m d’altura en el extrem occidental del paratge conegut com Les Llomes de Folch. Els treballs en el jaciment han consistit en dues campanyes arqueològiques i una fase de conservació de les estructures. Estas intervencions es van centrar sobretot en la zona sud de la Lloma i gracies a elles s’evidenciaren diversos paraments defensius que van permetre demostrar quin fou el principal rol d’este assentament i com era l’organització urbana del poblat.
+ Info
Doc. arqueològica
GEOMÀTICA
Davant les imminents obres per a realitzar als parcs eòlics, durant el 2005 començaren les primeres prospeccions sistemàtiques de la zona. De forma general es va documentar l’existència del traçat fortificat, la presència d’una torre en el sector sud, les estructures associades amb el poblat i finalment, a poca distancia, un conjunt inèdit corresponent a un espai sepulcral. En 2006 s’iniciaren nous treballs d’investigació abraçant tota l’àrea i a través de 26 sondejos manuals es va determinar el marc cronològic d’ocupació en la Lloma. Utilitzan les informacions proporcionades per la pisa trobada en cada sondeig axí com la seua relació amb restes muraris trobats, s’identificaren dos procesos de formació del poblat. El primer comença durant el període del Ferro Antic (s. VII a.n.e.) i el segon corresponent a la zona sud de l’assentament, durant l’època ibèrica.

La Lloma Comuna ocupa una superfície de 6.000 metres quadrats a 1.295 m d’altura en la comarca de Els Ports

El sistema defensiu està delimitat a l’est i a l’oest de la Lloma Comuna per dues grans línies de muralla que protegia d’alguna manera el seu hàbitat. En alguns dels sondejos efectuats isqueren a la llum trams d’este perímetre i es documentaren restes d’estructures i espais habitacionals ubicats en la parte interior del jaciment; altres relacionats amb la muralla i un baluard curvilini denominat Torre Sud.

En el 2009, les tasques arqueològiques es van centrar en la part sud del jaciment i revel·laren un sistema urbà molt articulat i subdividit en dos sectors: un més a l’est, amb una disposició paral·lela a la muralla a la qual s’adossa i on la majoria del material trobat pertany a l’època del Ferro Antic. L’altre sector està constituït per un tramat urbà més irregular disposat en torn a la Torre Sud i en ell es trobaren restes de pises de l’època ibèrica.

Les muralles  

Mitjançant els sondejos i excavacions realitzades es va evidenciar el perímetre del poblat i l’estructura defensiva. Les muralles segueixen una orientació N-S, amb una amplaria variable entre 2-3 metres i els murs estan realitzats de manera irregular amb llosa i pedres de diferent mida. S’observa certa diferència de construcció entre parament extern i l’interior -que pareix mantindres en un millor estat de conservació-.
L’orientació divergent dels dos trams crea un recinte fortificat amb planta trapezoidal que es va tancant a mida que descendeix cap al sud. En la part mitjana d’estes muralles se ha detectat una petita interrupció, axiò podria conduir a la hipòtesi de l’existència de un sistema d’accés de portes frontals aparentment afectat per la via pecuaria que recorre el jaciment d’est a oest. Este fet ha estat corroborat per la documentació de dos antemurals (just en correspondència amb estes abertures) construïts al mateix temps que la muralla.       
 

La Torre Sud

Com ja hem vist, en l’època ibèrica es produeix una fase de remodelació del poblat i del sistema defensiu cap a la vessant meridional encara se segueixen aprofitant els trams del cèrcol, principal forma de defensa. Afegiren una torre de planta ovalada (90 m2) amb maçoneria de gran i mitja mida que es distribueix en dos anells murals paral·les. L’estudi realitzat mostra com l’edificació es va produir en dues fases diferents. Possiblement, durante el període del Ferro Antic o en els primers moments de l’època ibèrica, es comença a alçar una Casa Torre. Posteriormente, es documenta una fase d’integració d’esta estructura amb el tramat urbá ibèric i la seua connexió amb el traçat sud-est de la muralla, la qual cosa confirma encara més la funció estratègica defensiva del control d’este accés. Fou un canvi molt avantatjos que va afavorír la protecció del camí d’entrada

Poblado con dos fases de ocupación: Hierro Antiguo e Ibérico Pleno

Esta tesi está corroborada per l’anàlisi del material de pisa trobat en els diferents replenaments. Es tracta principalment de fragments fets a torn i datats entre els segles V y III a.n.e. (Ibèric Ple i moment de reocupació de l’espai).      

Espai de l’hàbitat

Després d’un analisi de la distribució de l’espai de la zona est, es pot dir que l’edificació d’estes muralles esta molt relacionada amb el moment inicial de la creació del poblat al llarg del període del Ferro I. Tant per tant crida l’atenció que durant esta època es relitzaran estructures adossades perpendicularment a un tram de la cinta muraria. Això indica  que l’espai es distribueix segons una organització radial i perifèrica on es prefereix optimizar les zones perimetrals i fortificades deixant lliure la part central del poblat.
 
Part d’este primer tram urbà es destrueix i es transforma durant la segona fase (Ibèric Antic) I es perllonga fins a l’època iberoromana.

Es diferència perquè la distribució de l’espai és molt irregular- ja que aprofiten els desnivells de la roca- i a més a més la dificultat evidència una certa evolució edificativa.

En l’espai de l’hàbitat de la Edat del Ferro hi ha un parell d’elements que val la pena mencionar. En primer lloc, la trobada d’un soterrament infantil associat a un ritual funerari ceremonial. Es caracteritza per el depositament del cadàver d’un nadó entre 2 i 6 mesos que fou col·locat sota un paviment de rajoles al costat d’una paret i directament damunt el sòl. En segon lloc, el descobriment d’un possible sacrifici funcional ja que la presència d’un fragment d’ovicàprido per sota de la muralla perimetral i que segons els investigadors, tindria a vore amb un ritual celebrat per la fundació del poblat. Els espais i els departaments localitzats presenten diferències substancials depenent de la zona descoberta i tambè de la seua funcionalitat. Per exemple, està documentat un espai destinat a un graner situat en posició sobreelevada junt a l’accés oest del jaciment.

Necròpolis

En la part nord del poblat es van realitzar diversos sondejos que tragueren a la llum restes d’una necròpolis. Es va documentar la planta de dos túmuls amb cista (cuadrangulars de lloses clavades en la part central) situats a una distància de vuit metres l’un de l’altre. En el sediment que cobria la primera, es van trobar restes d’individu incinerat amb un petit aixovar i parts d’un altre inhumat. En la segona es va trobar un individu adult incinerat junt amb restes de material. A poca distància del túmul també es va identificar una fosa on estava dipositat un difunt inhumat en estat molt alterat. A més a més, en la part sud-oest de la necròpolis hi ha evidències d’una tercera construcció sepulcral ja que va apareixer un altre túmul el farcit del qual estava compost per restes incinerats.

Assentament fortificat per un sistema defensiu compost per dos trams de muralles i una torre que el protegien en el seu perímetre

Després d’una anàlisi més detallada de tots els restes osis es pot concluir que corresponien a uns 3 o 6 individus ( cada un dels quals associat amb el seu ritus i espai sepulcral). Segons els investigadors, esta Necròpolis té una forta relació amb el poblat fortificat però hauria de profunditzar en el tema i sobretot en la cronologia dels diferents ritus documentats. Segon el material de pisa trobat, la datació s’ubica en un moment del Bronze Final-Campos de Urna1 i per la seua proximitat tan reduïda amb el jaciment, ens fa pensar que hi ha una coetaneitat entre ambdós espais, com a poc al llarg de l’Edat del Ferro Antic.

Restes de pises

Com hem vist la pisa trobada va jugar un paper molt important en la determinació dels processos d’ocupació de la Lloma. Este material abasta l’ època del Ferro I (segle VII a.n.e.) i l’Ibèric Ple (segles V i III a.n.e).
Majoritariament es tracta de restes de pisa feta a mà i elaborada amb argila local. Parlem fonamentalment de contenidors de mida gran o mitjana on molts presenten decoracions simples i altre mes complexes. Hi ha algunes formes obertes (fonts i bols que tenen algunes decoracions amb impressions circulars en els bordes). També aparegueren grups de gots realitzats a torn, de mida mitjana o gran que corresponen a tenalles, tenalletes i orses que presenten motius decoratius pintats. Per últim, destaquen unes restes d’ àmfora ibèrica pintada i les de una patera2 i un oinochoe3. A banda d’alguns fragments de l’època romana situats en un marc temporal entre el segle II i I a.n.e, no hi ha pisa d’importació.

Restes metal·lics

Finalment, constatem la presència de restes metàl·lics en un estat de conservació molt deteriorat. Es trobaren nombrosos objectes en bronze: eslabons, làmines, fragments de braçalet, fíbules, penjolls i agulles. Altre de ferro: claus, reblons, ganivets, punxons, punxes, una destral, una petita falç, una aixada amb un arc i un pes de ferro macís. També destaquem la trobada d’alguns utensilis en pedra com diversos molins de vaivé, molins rotatius i pedres d’esmolar, a més de dos ídols, una fusaiola feta amb una epífisi i una agulla d’ull.    

A poca distancia del conjunt es va descobrir una necròpolis amb dos tipus de rituals funeraris

1Campos de Urna: Cultura difosa en Europa entre final de la Edat del Bronze i començaments de la Edat del Ferro. Caracteritzada per un nou ritual funerari: la incineració dels difunts i el seu dipòsit dintre d’urnes de pisa.2Patera: Plat de poca fondària de l’època romana. S’usava durant els ritus de sacrificis.3Oinochoe: Procedeis del terme grec oinochoe que significa “abocar vi”. Definició utilitzada per a designar un contenidor de líquids com pot ser una gerra o un càntir. La cronologia abasta els segles VIII a principis de l’VI a.n.e.

 

 

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN ELS PORTS
SIAP. Servicio de Investigaciones Arqueológicas y Prehistóricas. Diputación de Castellón siap@dipcas.es | Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.