Panorama

LA PLANA I
TORRE DE LA SAL INFO

VIgilància contra la pirateria d`ultramar

En la Ribera de Cabanes (Castelló) existeix una xarxa de torres fortificades: la Torre de la Sal, la Torre del Carmen, l'Església Fortificada d'Albalat i les torres dels Gats i Carmelet, construïdes entre els segles XIV i XVI. Aquestes cinc torres suposen per al municipi de Cabanes un al·licient cultural i turístic, potenciat en el que es denomina Ruta de les Torres, i que apareix adequadament senyalitzada en tot el seu recorregut.

+Info
Fotografies Històriques
DOC. ARQUEOLÒGICA
Geomàtica
Preservació Digital

La Torre de la Sal es localitza en el poblat marítim de Torre la Sal, en els voltants del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca.

Els orígens d'ocupació humana a l'entorn del poblat marítim de Torre la Sal corresponen al Neolític, com el demostren les sitges trobades al Prat i Costamar, on destaquen un elevat nombre d'estructures excavades i ceràmiques a mà amb decoració impresa i almagra .

El oppidum ibérico de Torre la Sal és conegut des d'inicis del segle XX. En 1922, Peris Fuentes comentava que les aigües havien guanyat terreny a la costa i que «...frente a la Torre la Sal... en un día que esté tranquilo y haga sol, en el centro de una extensión de aguas diáfanas se observa un manchón obscuro; entrando en un bote se ve que lo producen los cimientos de una población...». 

La seua situació en la mateixa costa, amb una forta projecció marítima, ho converteix en un potent nucli d'intercanvi comercial que es manifestarà en moments primerencs a través d'importacions fenícies i l'auge de les quals s'evidencia en les fases més avançades del període ibèric gràcies a la redistribució de productes itàlics, sobretot entre els segles III i I a.n.e., havent-se constatat una gran àrea de desembarcament en la qual s'han documentat abundants restes d'àmfores  vinarias Dressel 1 i Lamboglia 2. El seu moment d'abandó se situa en l'ibèric final, s. II-I a.n.e, en el qual es van exhumar restes d'edificacions, dos forns i espais oberts, a més d'una necròpoli dels s. V a l'I a.n.e.

En l'àmbit subaqüàtic de Torre la Sal es coneixen importants restes arqueològiques: el Cuartel de la Guardia Civil, àrea submarina on s'han reportat troballes d'àmfores d'època romana tardana i el Pecio Francés, afonat enfront de la costa en 1844, a 3 m de profunditat.

D'època islàmica està constatada una fase d'ocupació dels segles X i XI, documentant-se una necròpoli i una possible zona industrial amb estructures hidràuliques i sitges.

Amb la conquesta cristiana, l'entorn de Torre la Sal sembla estar despoblat, tal com l'evidencien les intervencions arqueològiques dutes a terme en la zona .

 

En el segle XVI es construeix la torre guaita i de defensa de la costa de Torre la Sal sobre el promontori del jaciment ibèric del mateix nom. La torre es va declarar Bé d'Interés Cultural (BIC) en 2002, i forma part de la xarxa de torres defensives de la costa castellonenca, adscrita al districte de Peníscola.

Una costa habitada des del Neolític

Les anomenades Torres de costa complien una funció preventiva per a evitar els atacs de la pirateria procedent d'ultramar. Amb el nom de Torres guaita i defensa de la costa s'entén un conjunt d'obres de fortificació realitzades en l'àrea del litoral valencià; aquesta denominació resulta específica a partir de 1552, perquè a partir d'enguany, les obres de reforç de la costa segueixen les directrius que marca la Generalitat del Regne.

Era missió primordial de tals obres castrenses la vigilància i defensa de la costa valenciana, però en relació amb elles estava la comunicació, tant entre les diferents torres com entre elles, així com les entitats de població més pròximes, a les quals se'ls donava avís dels perills que provenien de la mar mitjançant llums, fums, sons, etcètera.

El nom de la torre al·ludeix a la seua relació amb la sal de les salines allí presents i possiblement a la seua vinculació amb la gabela  de la sal de Peníscola, de la qual suposava el seu límit sud.

La Torre de la Sal apareix ja citada per Catalá de Valeriola en 1597: «…en aver oyt missa a la torre de la Sal i a dinar a Alcalá de Gisvert. Aon paguí  dita torre…» [sic].

El Virrei i Capità general del Regne de València, Carrillo de Toledo, en la seua visita a la torre el 10 de novembre de 1607, diu el següent: «Torre la Sal. En diez del dicho se visitó esta torre una pieça de Artillería que tira tres libras de bala hanse reparar los parapetos y alçar las paredes donde fuere necesario y levantar la chimenea que esta caída hace de entablar una cubierta que ay en dicha Torre que no esta de ningún servicio y recorrer la cubierta questa encima de la Artilleria»[sic].

En 1610 Escolano també esmenta la torre: «De Oropesa corre la costa por espacio de una legua a la torre de la Sal y por otro nombre de Cabanes, que se guarda con un hombre a caballo».

 

Quant a la seua estructura, és de planta quadrada i cos prismàtic recte amb portal carreu excèntric en la façana sud. Compta amb arquería de cadirat de mig punt. L'obra és de maçoneria amb cantoneres de carreus. Consta de tres plantes, de les quals dues són sobre voltes de canó diametralment oposades. La planta baixa disposa d'escala adossada al mur interior, amb dos pesebres per al servei de les cavalleries i una lluerna al nord. La planta principal disposa, en origen, de quatre dispositius per al seu defensa,mentre que la de coronament aporta, sobre el portal, el corresponent matacán senzill,i, en la seua cantonera, un garitón per a la millor defensa dels seus paraments, així com també dispositiu d'observació, i, per a la millor defensa de l'entorn, diferents bocanas de foc a la disposició de la seua artilleria orientades al nord-oest, nord-est i sud-est.

Amb el regnat de Felip II es crea la xarxa de vigilància de la costa castellonenca

En la dècada dels 70 la família Villalonga de València, propietaris de la torre (hui dia de propietat municipal), van escometre la seua restauració obrint en un dels seus paraments un portal amb balconada.

Probablement la torre guaita va donar origen a l'emplaçament de l'actual poblat marítim. 

Els serveis de guardacostes van tindre el seu màxim apogeu durant els segles XVI i XVII, no obstant això, la zona va quedar bastant despoblada per motius de salubritat provocats per les condicions pantanoses del estany i els atacs de la pirateria, els habitants de la qual semblen agrupar-se entorn del castell de Miravet i al nou nucli fortificat d'Albalat .

 

Torre la Sal apareix documentada en la cartografia des del segle XVI. En el mapa de Jerónimo Muñoz (1520-1591), en l'edició de 1584 del  Theatrum Orbis Terrarum d'Abraham Ortelius, considerat com el primer atles de la història, inclou el mapa del Regne de València, on apareix representada gràficament la talaia.

 

En la cartografia del Regne de València dels segles XVII i XVIII veiem representada la Torre de la Sal en els mapes de Florida Blanca (1788), Cabanilles (1795) i Carbonell (1812).

La Torre de la Sal es troba documentada, segons el cronista de Cabanes Guillermo Andreu Valls, des de principis del segle XVII, quan el 9 de desembre de 1606 va morir en la mateixa torre un home de nom Antonio Ferruz. Poc temps després, l'any 1611, era coneguda com a Torre la Sal o de Cabanyes (segons informa Escolano) i estava guardada per un home a cavall. Posteriorment, el 3 d'agost de 1817, Guillermo Andreu continua informant que en un document signat davant el notari Fernando Bonegar de Pitarch: «Luis Pelechà atajador de l'esmentada torre, atorga el càrrec a Josef Montferrer,  alpargatero, pel  termini d'un any a partir d'aqueixa data, en el conveni de la qual Pelechà li cedeix el sou i demás emolumentos i l'altre farà els serveis».

Una torre quadrada declarada Monument Històric

El poblat marítim ha estat vinculat des del seu origen (probablement finals del segle XVIII) als pescadors i a la mar. Hi ha constància que, des de finals del segle XIX, segons Mestre, venien mariners de Borriana, del Grau de Castelló i, en alguna ocasió de València, i llogaven cases que hi havia prop de la mar des de la primavera fins a la tardor. La seua presència era estacional, perquè els pescadors de Borriana, quan era temporada de la taronja, es dedicaven a transportar les caixes de taronges des de la costa fins als vaixells del Grau de Borriana o de ports pròxims. A l'hivern venien  els canareus de les cases d'Alcanar a pescar la sépia al calador de Torre la Sal.

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN LA PLANA I
Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.