Panorama

LA PLANA I
TOSSAL DE LA VILA INFO

Assentament en altura al centre de la Plana

El jaciment del Tossal de la Vila se situa en un dels turons més alts de la Serra d'en Galceran. Al davant, cap al nord-oest, hi ha una altra cadena muntanyosa, la serra Espaneguera, i entre ambdues es forma una àmplia vall, la rambla Carbonera, que és la via natural de comunicació cap a l'interior. En el vessant est es delimita el corredor de les Coves, important camí cap al nord recorregut per la Via Augusta, mentre que al sud s'estén el Pla de l'Arc, espai en el qual es coneixen bastants restes arqueològiques.

+ Info
TROBALLES
Doc. Arqueològica
Geomàtica
Al territori circumdant a l'assentament del Tossal s'han documentat ocupacions datades entre el Neolític i l'Edat del Bronze, sobretot en les coves pròximes, tot i que caldria destacar per la seua antiguitat les restes de gravats paleolítics i pospaleolítics a l'Abric d'en Melià.
Les primeres notícies del jaciment del Tossal de la Vila van ser donades a conéixer en 1999 per N. Mesado, qui va realitzar una aproximació topogràfica i cronològica, analitzant el material superficial trobat en les seues prospeccions. A partir de 2012, el Servei d'Investigació Arqueològica i Prehistòrica de la Diputació ha desenvolupat cinc campanyes, excavant fins al 2014 una àrea d'uns 180 m2 situada al sud.

1.600 anys entre les dues ocupacions

El poblat se situa, com hem dit, a la part alta d'un turó impenetrable per la part est però accessible pels vessants nord, sud i oest. Just per aquest costat, en època altmedieval es va decidir construir una muralla en sec amb bastions en punts concrets. Aquest lloc va ser ocupat en dos moments cronològics molt diferents, tant que entre la primera i la segona fase hi ha 1.600 anys de diferència. Un primer assentament es va crear entre el segle VIII i mitjan segle VII a.n.e., però el poblat va ser abandonat sobtadament a causa d'un incendi. Durant aquesta època es van construir una sèrie d'habitatges i magatzems de forma rectangular adossats a una muralla pels vessants sud i oest del cim. Els investigadors han diferenciat quatre àmbits en els sectors excavats al sud.

Les excavacions realitzades fins a l'any 2014 han revelat quatre espais diferenciats en la primera ocupació del Tossal. Dos d'ells van servir per emmagatzemar els aliments i els altres dos van estar relacionats amb el processat i el consum, entre d'altres funcions

 
El A està documentat com un espai domèstic, al qual s'ha associat un conjunt de diferents peces ceràmiques en bon estat de conservació i un fragment d'un ganivet de ferro. Aquest sector està molt alterat per les fases andalusines, el que dificulta la visió general de la zona, però, a partir dels indicis recollits, es pot elaborar la hipòtesi que era una àrea destinada a treballs de mòlta o de processament d'aliments. Associats a aquesta fase es va trobar un nombre ingent de peces ceràmiques fetes a mà i en bon estat de conservació, com grans contenidors per emmagatzemar, i altres més xicotetes com gerres, olles i gots pràcticament intactes, restes de fauna i una biga carbonitzada.

L'espai B també va tindre una funció domèstica, potser també relacionada amb emmagatzematge i llar. La presència de determinats recipients, recolzats en la superfície i gairebé complets, confirma aquesta interpretació. També s'han trobat diverses varetes de ferro, làmines i fragments de braçalets de coure.
 

Un forn i dos molins

L'estada C és més interessant perquè es conserva una superfície de 7,50 m2 i per la presència d'una llar adossada a un forn. A més, s'han trobat in situ dos molins, un al paviment i l'altre davant de la boca del forn; grans recipients d'emmagatzematge; elements vinculats a la preparació d'aliments i, finalment, alguns gots fragmentats que, per la seua condició i nivell de dispersió en la superfície, se suposa que en origen estaven situats en un prestatge situat a una certa altura que en un moment donat va caure.

El material trobat pels arqueòlegs està compost en la seua major part per objectes de ceràmica feta a mà, com contenidors, atuells, gerres i gots, en excel·lent estat de conservació

 
L'àmbit D està molt afectat per les successives modificacions produïdes en el segle X d.n.e. però, segons un estudi de l'espai, haguera pogut superar els 8 m2. Pel que fa a la funcionalitat i al material trobat, presenta una situació semblant a la de les altres estances. L'incendi i ensorrament de les estructures van provocar el tancament i la protecció, d'alguna manera, del context domèstic, així com dels objectes existents en el moment d'abandó del poblat. De fet, aquesta condició ha preservat alguns elements constructius com parets, sostres i murs, que d'aquesta manera mostren la tècnica emprada en la seua construcció. Es tracta majoritàriament de fang o terra, de vegades endurit per efecte de la calor, així com amb empremtes de matèria vegetal o d'altre tipus. Però hi ha una certa variabilitat en les textures i composicions que indicaria l'existència de diferents recursos constructius. En aquest sentit, està en marxa un estudi exclusiu que intenta esbrinar els materials utilitzats i el seu procés de modificació baix certes condicions a través de proves experimentals.

 

Teories sobre la construcció

Amb tota aquesta informació es va poder dissenyar una primera hipòtesi constructiva: entre els àmbits havia barandats constituïts per pals verticals de fusta a la part central, incrustats en el sòcol de pedres. Després se li va afegir un entramat de brancatges, que era l'esquelet de l'estructura, i finalment es va recobrir tot amb una capa de fang i vegetals des de baix fins a la coberta. A la superfície exterior es va aplicar una altra capa de fang més fina. D'altra banda, la coberta estava formada per un suport de bigues, amb sessió rectangular o circular, cobertes per branques i una capa final de fang. Tot es trobava revestit de matèria vegetal i pedra plana en un intent d'impermeabilitzar la teulada.

La major part de material recuperat durant aquests anys d'investigació han estat peces ceràmiques, gairebé totes fetes a mà, a més d'importacions fenícies i nombrosos fragments de l'època islàmica i posteriors. Encara que siga encara en fase d'estudi, sens dubte els conjunts ceràmics trobats han estat una important font d'informació per arribar a comprendre millor la possible funcionalitat de les diferents àrees analitzades. Així, en els àmbits B i D es concentren gran part dels contenidors destinats a l'emmagatzematge mentre que els espais anomenats A i C estan associats al processat i consum d'aliments o altres activitats. Un aspecte interessant és notar com alguns d'aquests objectes han pogut, en un determinat moment, perdre el seu ús primitiu per a ser reutilitzats amb un altre objectiu.

El Tossal de la Vila va viure el seu primer assentament al segle VIII a.n.e. i, després de ser abandonat per un incendi, no va ser ocupat de nou fins a l'època andalusina

 

Ferro Antic i Bronze Final

Pel que fa a la manufactura s'observen dues tradicions diferents, un grup que va formar part del repertori típic dels contextos del Ferro Antic castellonenc entre mitjan segle VII i la primera meitat del VI a.n.e. i un altre que respon a produccions i àrees d'influència del Bronze Final del nord-est. D'altra banda, la ceràmica fenícia ha estat recuperada en sectors amb estratigrafia alterada o en zones superficials. A partir dels fragments s'ha reconstruït una àmfora procedent dels centres fenicis de l'Estret de Gibraltar, que es pot datar entre mitjan segle VIII fins a la segona meitat del segle VII a.n.e.

Respecte a la segona ocupació, que es va produir durant l'època andalusina, al segle X d.n.e., tenim més evidències en l'àmbit arquitectònic perquè els seus pobladors van decidir fortificar el poblat amb una muralla i una sèrie de bastions semicirculars i quadrats. A la part anterior del mur, mentrestant, es van distribuir diferents departaments, alguns dels quals es van emprar com a magatzems i altres, de residència.
 

Datació de les restes vegetals per carboni 14 (C14)1

Les anàlisis que es van realitzar sobre les restes vegetals trobats a les excavacions han permés conéixer les principals activitats econòmiques en la primera fase d'ocupació del Tossal de la Vila. Els seus pobladors es dedicaven a l'agricultura, centrada exclusivament en cultius de cereals, com blat i ordi, i, per descomptat, a l'aprofitament dels recursos vegetals silvestres de la zona, com bellotes i aranyoners.

Gràcies als indicadors arqueològics trobats durant les campanyes d'excavacions s'ha pogut arribar a aclarir la cronologia absoluta de l'assentament. Es tracta de dues fonts de dades, aportats pel mètode del C14 en restes trobats en el context del Bronze Final-Ferro Antic. La primera és una mostra de fusta carbonitzada, possiblement un pal de la coberta de l'estança A, i la segona una llavor de bellota també carbonitzada, recollida en l'àmbit C. Aquestes proves testimonien just el moment inicial de la fase constructiva i l'episodi de l'incendi final de l'assentament.

A les coves pròximes han estat trobats materials datats entre el Neolític i l'Edat del Bronze, així com gravats del Paleolític

1 Carboni 14 (C4): mètode de datació emprat en arqueologia i desenvolupat per Willard Libby en 1949 que permet saber amb certa precisió la data d'origen de restes orgàniques. . Més informació

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN LA PLANA I
Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.