Mosaics, murals i marbre
Va haver de tractar-se d'una vila de cert luxe, en atenció a les restes i materials trobats, no solament els mosaics, sinó també pintures murals, revestiments amb plaques de marbre, llucanes, plats de ceràmica fina, vidre, etc. S'ha documentat, juntament amb materials d'època imperial, la presència d'alguns fragments de ceràmica campaniense4. Així mateix, entre un abundant conjunt de monedes, la majoria d'època imperial, s'han arreplegat un denari i un as de la ceca5 de Roma (del 170 i el 91 a.n.e.). La ceràmica campaniense ens proporciona tan sols una cronologia genèrica en els segles II i I a.n.e. En les excavacions s'han recuperat alguns fragments de ceràmiques i monedes del període republicà (segles II-I a.n.e.) que han de correspondre a una primera fase d'ocupació.
Les posteriors intervencions del SIAP es van basar principalment en dos objectius prioritaris: l'excavació de determinats sectors intactes i la neteja de l'àrea excavada, per a procedir en un futur a la reconstrucció de les ruïnes amb la finalitat que el lloc puga ser visitat pel públic.
Les primeres excavacions, en 1956, van descobrir les restes d'una gran mansió rural amb un ampli pati porticat en el centre del qual hi havia una bassa circular que arreplegava l'aigua de pluja
Pati porticat de 16 metres de costat
La vila s'organitzava entorn d'un peristil de 22 x 24 metres amb una galeria porticada, on queden les bases de les columnes de calcària grisa blavenca i una bassa circular de 7,6 metres de diàmetre. Al voltant d'aquest pati es distribuïen 35 habitacions amb un total de 594,45 metres quadrats d'extensió. Segons els investigadors, es pot afirmar que la zona residencial es trobava en els costats nord-est i sud-est del peristil, mentre que en el nord-est estava la zona industrial. En canvi, si parlem dels banys, formats per quatre habitacions, les millor conservades estan en el costat est, on destaca la presència del citat hypocaustum en dues estances; són testimonis els xicotets arcs de rajoles reconstruïdes i un paviment en opus signinum6. Els murs estaven decorats amb pintura en roig i blau i un sòcol de plaques de marbre. Una de les estances contenia un paviment de mosaic amb motius geomètrics en blanc i negre.
Les termes
Les termes de la vila de Benicató estaven formades per cinc habitacions, que constituïen un bloc quadrangular, en l'extrem nord-est del qual sobreeix un espai rectangular, amb una superfície total de quasi 77 metres quadrats. La sala freda ocuparia l'extrem occidental dels banys, mentre que les dues calentes estarien en l'oriental. L'estança número 2, de 21 metres quadrats, va aparéixer decorada amb un mosaic tessel·lat i les parets tenien una decoració d'estuc de color roig i blau. Aquesta sala seria el frigidarium7 però amb un espai també dedicat al vestuari o apodyterium8. Des d'aquesta sala s'accediria al tepidarium9 (sala 3), situat a l'est, que mesurava 18 metres quadrats. Baix el paviment es va documentar una càmera de calor que, pel que sembla, estava formada per arcs. Tres dels costats de l'habitació (sud, est i oest) estaven recorreguts per una banqueta de 20 centímetres que probablement va servir per a allotjar la distribució d'aire calent en les parets (un sistema denominat concameratio). En aquesta sala es van trobar restes de marbre que probablement van formar part de la decoració.
El caldarium10 era una sala rectangular de 9,8 metres quadrats la càmera de calor de la qual estava formada per arcs construïts amb rajoles, sobre la qual es va col·locar un paviment d’opus signinum. Aquesta habitació comunica al nord amb una altra (número 5) d'identificació problemàtica que tal vegada siga el forn. No hi ha dades que permeten datar aquests banys, ja que no sabem si el mosaic era contemporani de la seua construcció o més modern.
Gràcies als recents estudis de T. Pasíes i la documentació aportada per F. Sales i F. Esteve, sabem que va haver-hi un altre mosaic de 5 x 5 metres que decorava l'habitació número 2, comunicada directament amb l'extrem nord-est del pòrtic. Es conserven algunes porcions del mateix entre els fons del SIAP. Es tracta d'un mosaic de traça geomètrica en blanc i negre, de composició centrada i compost per diverses sanefes concèntriques disposades entorn d'un tapís o emblema central de traça quadrada.
Execució geomètrica, irregular i descurada
L'altre mosaic va aparéixer en l'habitació número 13, situada en la galeria oriental del pati de la vila, i ha sigut estudiat per R. Navarro (1977), V. Felip i J. A. Vicent (1991), i F. Arasa (1998). Estava format per tessel·les cúbiques, blanques i negres, i els motius decoratius empleats eren sobretot composicions lineals disposades en sanefes, amb motiu central compost per dos quadrats que formaven una estrela de huit puntes inscrita en una altra forma geomètrica.
L'enclavament de Nules va estar habitat des del segle I a.n.e. fins als segles V-VI, i va viure la seua època de màxima esplendor en el segle II
En la segona meitat del segle III a.n.e. està documentada una fase de reformes, també en aquesta habitació, tant que els investigadors van notar que el mosaic estava cobert per una capa de sediment que ocultava diversos objectes de ferro i un conjunt de 16 monedes que permeten datar-ho entre els regnats de l'emperador Marco Aurelio fins a Valeriano (161-260 d.n.e.). A més, damunt d'aquest dipòsit se situa un paviment de morter que correspondria a una altra fase d'ocupació de la vila, segons Esteve.
La construcció d'aquest segon paviment va permetre probablement el relatiu bon estat de conservació del mosaic. Això no obstant, s'observen hui nombrosos talls i farciments, efectuats després del seu descobriment possiblement en els treballs d'extracció. L'execució del dibuix resulta irregular i poc cuidada, fins i tot tractant-se d'una composició exclusivament geomètrica. El mosaic està compost d'una sèrie de tapissos i panells juxtaposats que configuren una superfície en forma de “u” de 3,65 x 4,20 m.
Les excavacions realitzades han documentat fins a 35 departaments diferents que ocupen una superfície de quasi 595 m2
Artesania local
A causa de la seua tècnica poc cuidada, el mosaic de Benicató sembla correspondre més prompte a la mà d'un artesà local, no massa expert en la seua fabricació, que hauria utilitzat els cartrons de l'època, copiat motius en blanc i negre, que en eixe moment estaven de moda. Quant a la cronologia, ens trobem amb composicions molt difícils d'enquadrar en un moment concret donat que, com hem pogut comprovar, gaudeixen d'una àmplia difusió i perduren durant un extens arc cronològic, encara que les característiques formals i estilístiques dels mosaics induirien a enquadrar-los en un moment tardà. El predomini del color negre sobre el blanc, així com l'ample de les bandes, podria confirmar aquesta teoria. L'anàlisi dels materials arqueològics trobats durant les excavacions acabaria amb les conjectures.
S'han evidenciat dues fases d'ocupació de la vila. La primera s’estén des de mitjan segle I a.n.e. fins a mitjan o finals del III, documentant-se un moment d'auge en el segle II d.n.e.. Després, des de finals del segle III fins a mitjan segle IV es constata la seua decadència a pesar que algunes habitacions van ser reutilitzades i la seua funció, readaptada. L'abandó de la vila se situa a mitjan segle IV. Just en el moment d'esplendor (segona meitat del segle II d.n.e.) és quan se suposa que es realitzen els dos mosaics i es remodela el pati porticat, construint-se també la piscina. La troballa de setze monedes de bronze, que van des dels primers Antoninos fins a la meitat del segle III, pot ser un indici en aquest sentit. Després del període de crisi que suposen les invasions de francs i alamans de meitat d'aqueix segle, va continuar ocupat fins al segle VI, quan va ser abandonada definitivament.
Tenim altres exemples de mosaics en blanc i negre oposats a Tarragona. Tècnica que responia a la moda itàlica difusa entre el segle II i començament de l'III i ben representada en la ciutats hispàniques del Mediterrani.
La vila de Benicató comptava amb uns banys compostos d'una sala freda i altres dues calentes
