Panorama

LA PLANA II
SANT JOSEP INFO

Xicotet enclavament ibèric a la part alta d'un pujol privilegiat

El jaciment de Sant Josep, situat a l'oest de la població de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa), és un assentament amb recinte emmurallat (1.600 m2) l'evolució cronològica de la qual abasta un marc temporal a partir des del Ferro Antic (s. VII a.n.e.) fins als segles IV i la primera meitat del V d.n.e. Sant Josep està situat prop de l'ermita homònima, a la part alta d'un xicotet pujol, per sota del qual corre el riu Belcaire.
El poblat és conegut des del principi del segle XX per Juan Bautista Porcar, qui va descobrir restes prehistòriques en la cova i ibèrics prop de l'ermita de Sant Josep. Amb posterioritat, al 1974, van començar les recerques sota la direcció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. Van ser nombrosos els estudis desenvolupats en les dècades següents entorn del jaciment amb el propòsit de realitzar la seua posada en valor, sempre baix el control de l'ajuntament, que des dels anys 80 és el propietari i, per tant, l'encarregat de gestionar les intervencions que en ell es desenrotllen.

+ Info
TROBALLES
Doc. arqueològica
GEOMÀTICA

Sant Josep presenta cinc etapes d'ocupació de conformitat amb les restes trobades en el poblat. La primera fase d'ocupació es relaciona amb un grup de ceràmiques modelades a mà que van aparèixer sota la cara exterior de la muralla. Encara que alguns fragments es podrien vincular al Bronze Final, aquests elements són minoritaris, per la qual cosa es relacionen amb el Ferro Antic. La segona fase d'ocupació del poblat se situa en època ibèrica i és la més important de totes. En aquest període el poblat va ocupar 3.200 m². Segons la bibliografia, ens trobem amb una ocupació que aniria des del segle VI fins al III a.n.e. És en aquest moment quan es van construir les estructures excavades en els anys 70. Segons Manuel Roses, el final d'aquesta fase està relacionat amb la Segona Guerra Púnica (entre els anys 218 i 201 a.n.e.), després de la qual el poblat va quedar abandonat. Immediatament després va haver-hi un breu període d'ocupació vinculat amb el procés de romanització entre la segona meitat del segle II a.n.e. i la primera meitat del segle I a.n.e. Es documenta una breu ocupació, la quarta, durant el segle III d.n.e., relacionada amb un període de crisi que també va afectar altres jaciments pròxims com la vila de Benicató, a Nules, mentre que l'última fase d'ocupació s'estén des de finals del segle IV fins a la primera meitat del segle V, quan probablement van ocupar-se algunes habitacions de la part alta del poblat.

Començament de les campanyes

Les primeres campanyes arqueològiques es van realitzar en els anys 70, quan es va excavar el sector sud-est del jaciment i es van documentar diferents elements arquitectònics com un tram de muralla amb dues torres, de planta quadrangular, que deixaven protegida la seua vessant est. El lloc on es desenvolupa aquest assentament és estratègic per la seua localització geogràfica, la seua proximitat a recursos hídrics i la seua funció defensiva i de vigilància del territori. Les construccions es van adaptar a la configuració topogràfica del terreny, aprofitant el penya-segat sobre el riu com a protecció natural en els costats sud i oest, mentre que en la part oriental es va crear la cinta del mur, que també tanca la zona nord.

El poblat de Sant Josep està situat en un punt estratègic elevat de control de les aigües del riu subterrani i de les terres de cultiu

Respecte a la funcionalitat del jaciment, la documentació de nombrosos fragments de ceràmica d'importació grega, durant l'ibèric antic, ens porta a pensar que fóra un edifici de prestigi en el qual habitava l'aristocràcia ibèrica. Els canvis que es donen durant l'Ibèric Ple ocasionen una nova funcionalitat del jaciment, que en aquest cas s'interpreta com un punt de vigilància i resguard, possiblement depenent de la ciutat de la Punta d’Orleyl, també a la Vall d'Uixó. En aquest sentit, cal tenir en compte que la localització de Sant Josep és un punt de control de l'aigua del riu subterrani, l'entrada del qual està situada als peus del pujol, així com de les zones de cultiu que es trobarien als voltants del riu i, al mateix temps, de la ruta cap a la vall del riu Palancia.

Campanya del 2014

Una de les últimes intervencions en el poblat es remunta a 2014 i va consistir en l'excavació de les dues torres i la muralla. Va permetre documentar les diferents fases de construcció de les mateixes. La primera es caracteritza per l'edificació de la Torre B, situada en l'extrem sud de la zona excavada. Es tracta d'una torre de planta quadrangular i interior massís, farcit amb pedres. Durant la segona fase es va alçar la primera línia de la muralla, que arranca de la cara nord de la Torre B en direcció nord i s'han documentat uns 20 m de longitud. En la tercera fase es va construir la Torre A, de planta quadrangular, feta amb murs de mamposteria a doble cara, per tant amb l'interior buit i utilitzable. Durant la quarta fase es va reforçar la muralla amb la construcció d'un mur adossat, en el tram que va entre les dues torres. En la cinquena fase, es va reforçar la Torre A amb la construcció d'un mur adossat a la cara exterior. En una sisena fase es va alçar un mur que reforçava la muralla en el tram excavat situat al nord de la Torre A. Posteriorment, es construirien una sèrie de murs adossats a la muralla de menor entitat.

El sistema defensiu, documentat en el vessant aquest, es componia de dues torres de vigilància i una muralla, que continua pel sector nord. L'extensió del poblat era de 1.600 m² i posteriorment es van construir habitacions extramurs

Restes ceràmiques

Encara que la majoria de les unitats estratigràfiques excavades en aquesta campanya procedien de zones ja documentades en la campanya del 1974-1975, s'han pogut obtenir algunes dades molt interessants, com per exemple l'existència de quatre conjunts ceràmics, corresponents amb les quatre fases d'ocupació del jaciment.
El primer grup està format per ceràmiques fetes a mà que apareixen en la majoria d'unitats. Moltes de les formes corresponen al conjunt ceràmic del Ferro Antic, com a olles, tapes i pitxers. Però sens dubte les restes més freqüents són d'època ibèrica. Hi ha nombrosos fragments de plats, gerres, àmfores, gots caliciformes1, cálatos2 i pondus3, així com olles, tapadores i un fragment de ceràmica àtica.
En algunes unitats estratigràfiques es van documentar alguns fragments de peces que podrien situar-se entre els segles I a.n.e. i I d.n.e., com alguns fragments d'àmfores i de ceràmica de parets fines. Aquesta tercera ocupació es relaciona amb el procés de romanització entre la segona meitat del segle II a.n.e. i la segona del segle III a.n.e., com el de la Vila d'Uixó o l’Horta Seca, situada a uns dos km a l'est de Sant Josep.
Finalment, en una de les unitats excavades els materials ceràmics indiquen una cronologia de finals del segle IV i mitjans del segle V, coincidint amb la fase tardorromana descrita pels diferents autors que han publicat els materials procedents de l'excavació del 1974-75 de Sant Josep.

Estructura defensiva

Com ja hem vist, l'assentament estava protegit per una muralla. Estava feta de mamposteria i va ser reforçada amb torres de planta quadrangular situades de forma avançada, dues de les quals es conserven actualment.

Els treballs d'excavació han descobert nombrós material metàl·lic, de vidre i ceràmic de diferents èpoques, com a àmfores, atuells, vaixelles de luxe, plats i gots

Durant la primera fase d'ocupació es va decidir edificar a l'interior del recinte emmurallat encara que en aquest cas també cal distingir diferents etapes constructives. A l'interior del recinte trobem una sèrie de dependències de planta rectangular distribuïdes a partir d'un espai de circulació que les separa de la muralla. L'any 2014 van començar els treballs de conservació i restauració del jaciment, amb la participació de l'equip del mòdul de construcció del Taller d'Ocupació Sant Josep, l'equip tècnic de l'àrea d'Urbanisme de l'ajuntament de la Vall d'Uixó i el Museu Arqueològic Municipal. Aquests treballs van continuar en la campanya del 2016, amb l'equip de Taller d'ocupació Sant Josep II. En aquesta campanya es va excavar l'àrea situada al nord de la Torre A, documentant diferents estructures com la continuació cap al nord de l'espai de circulació, un tram de la muralla aquest i tres departaments. Aquesta zona es tanca al nord per un altre tram de muralla. A més, es va continuar amb l'excavació del Departament 1, iniciada l'any 1975.

1 Caliciforme: amb forma de calze.
2 Cálatos: forma de ceràmica ibèrica amb forma de cistell cilíndric.
Pondus: pesa de teler romana.

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN LA PLANA II
Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.