El jaciment de Sant Josep, situat a l'oest de la població de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa), és un assentament amb recinte emmurallat (1.600 m2) l'evolució cronològica de la qual abasta un marc temporal a partir des del Ferro Antic (s. VII a.n.e.) fins als segles IV i la primera meitat del V d.n.e. Sant Josep està situat prop de l'ermita homònima, a la part alta d'un xicotet pujol, per sota del qual corre el riu Belcaire.
El poblat és conegut des del principi del segle XX per Juan Bautista Porcar, qui va descobrir restes prehistòriques en la cova i ibèrics prop de l'ermita de Sant Josep. Amb posterioritat, al 1974, van començar les recerques sota la direcció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. Van ser nombrosos els estudis desenvolupats en les dècades següents entorn del jaciment amb el propòsit de realitzar la seua posada en valor, sempre baix el control de l'ajuntament, que des dels anys 80 és el propietari i, per tant, l'encarregat de gestionar les intervencions que en ell es desenrotllen.
Sant Josep presenta cinc etapes d'ocupació de conformitat amb les restes trobades en el poblat. La primera fase d'ocupació es relaciona amb un grup de ceràmiques modelades a mà que van aparèixer sota la cara exterior de la muralla. Encara que alguns fragments es podrien vincular al Bronze Final, aquests elements són minoritaris, per la qual cosa es relacionen amb el Ferro Antic. La segona fase d'ocupació del poblat se situa en època ibèrica i és la més important de totes. En aquest període el poblat va ocupar 3.200 m². Segons la bibliografia, ens trobem amb una ocupació que aniria des del segle VI fins al III a.n.e. És en aquest moment quan es van construir les estructures excavades en els anys 70. Segons Manuel Roses, el final d'aquesta fase està relacionat amb la Segona Guerra Púnica (entre els anys 218 i 201 a.n.e.), després de la qual el poblat va quedar abandonat. Immediatament després va haver-hi un breu període d'ocupació vinculat amb el procés de romanització entre la segona meitat del segle II a.n.e. i la primera meitat del segle I a.n.e. Es documenta una breu ocupació, la quarta, durant el segle III d.n.e., relacionada amb un període de crisi que també va afectar altres jaciments pròxims com la vila de Benicató, a Nules, mentre que l'última fase d'ocupació s'estén des de finals del segle IV fins a la primera meitat del segle V, quan probablement van ocupar-se algunes habitacions de la part alta del poblat.
El poblat de Sant Josep està situat en un punt estratègic elevat de control de les aigües del riu subterrani i de les terres de cultiu
El sistema defensiu, documentat en el vessant aquest, es componia de dues torres de vigilància i una muralla, que continua pel sector nord. L'extensió del poblat era de 1.600 m² i posteriorment es van construir habitacions extramurs
Els treballs d'excavació han descobert nombrós material metàl·lic, de vidre i ceràmic de diferents èpoques, com a àmfores, atuells, vaixelles de luxe, plats i gots
1 Caliciforme: amb forma de calze.
2 Cálatos: forma de ceràmica ibèrica amb forma de cistell cilíndric.
3 Pondus: pesa de teler romana.