Panorama

EL BAIX MAESTRAT
PUIG DE LA MISERICÒRDIA INFO

Un singular assentament ibèric

El jaciment del Puig de la Misericòrdia és conjunt de gran interès que ens ofereix dos atractius moments de la cultura ibèrica, el seu inici i el seu final. A la vista estan les tres fases d'ocupació datades per les excavacions, una corresponent a l'Edat del Ferro i altres dos a l'Època Ibèrica. La segona és la que tenim més a la vista després de l'excavació. Seria una residència fortificada de caràcter residencial i agrícola, encara que potser també va tenir un ús estratègic. És probable que aquest lloc fóra un enclavament important en l'època en connexió amb altres assentaments de la zona.

El Puig de la Misericòrdia se situa a més en un bell paratge natural on gaudir de l'entorn i les vistes del fèrtil pla de Vinaròs-Benicarló.

+ Info
Troballes
Doc. arqueològica
​Geomàtica

Al Puig de la Misericòrdia ens trobem amb un singular assentament ibèric en el qual es combina una funció residencial o de casa rural amb una estructura fortificada.

Les excavacions en el jaciment ens parlen que el seu desenvolupament cronocultural està constituït per tres fases diferents d'ocupació que corresponen amb les etapes del ferro antic i ibèrica.

Edat del Ferro

Els vestigis d'aquesta etapa estan molt destruïts. Presenta edificacions de planta rectangular fabricades en maçoneria, amb una cronologia que abasta la segona meitat del segle VII i la primera meitat del VI a.n.e. El material ceràmic aparegut es compon d'atuells fets a mà i decorades amb cordons digitats. Al costat del material indígena trobem ceràmica d'importació fenícia, especialment àmfores procedents del sud peninsular.

Els primers ibers

Aquesta etapa s'inicia en la tercera cambra del segle VI a.n.e. i es desenvolupa durant el segle V a.n.e, i tal vegada durant els primers anys del següent. Les excavacions han posat al descobert la zona de la muralla, els murs de la qual superen els 4 m d'amplària en alguns punts, desconeixent-se quin era l'accés a l'interior del recinte. Est correspon a un moment de l'ibèric antic, datat per la ceràmica grega oposada a partir del 550 a.n.e. No obstant açò, és la ceràmica procedent del comerç fenici la més abundant, especialment àmfores, orses i plats trípodes, així com fragments d'atuells bícromes. Quant a la ceràmica indígena, aquesta correspon a les primeres produccions ibèriques a torn, decorades amb bandes i filets, i atuells fabricats a mà para use culinari o de magatzematge.

L'última ocupació

Després de l'abandó del jaciment a inicis del segle V a.n.e., novament s'ocupa el mateix, construint-se un nou assentament, encara que en aquesta ocasió, el plantejament urbanístic és diferent, planificant-se una xicoteta casa rural de carrer central que es pot datar a mitjan segle II a.n.e., donada la presència d'atuells de vernís negre i àmfores itàliques.

Aquesta fase correspondria a un xicotet assentament de caràcter agrícola tal com assenyala el material arqueològic. Destaca entre les troballes un podall de ferro, eina de poda, que indicaria l'explotació de la vinya. S'ha trobat abundant material de ceràmica ibèrica fabricada a torn i escassos fragments fabricats a mà. La ceràmica a torn es troba decorada amb bandes, filets, figures circulars, ones i unes poques representacions pintades amb motius d'aus i peixos. Les formes ceràmiques típiques vénen representades per cálatos, també anomenats “barrets de copa” i atuells amb vores de “ànec”, abundant especialment bols i plats.

El plantejament arquitectònic ens indueix a deduir que a més del caràcter agrícola de l'assentament aquest va poder tenir algun tipus de funció estratègica. No podem contemplar aquest lloc sense tenir en compte els nombrosos jaciments que van existir al seu al voltant fonamentalment en època Ibèrica. No solament els de el Puig de la Nau o el Perengilsinó uns altres com la Tossa Alta de Benicarló o la Moleta del Remei més al nord.

L'assentament va ser abandonat a la fi del segle II a.n.e.

MES JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN EL BAIX MAESTRAT
SIAP. Servicio de Investigaciones Arqueológicas y Prehistóricas. Diputación de Castellón siap@dipcas.es | © Los autores
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.