La memòria de les pedres

28-05-2021  |  CATEGORIES:  RUTES  /  ARTEFACTES  /  CARTOGRAFIA  /  JACIMENTS  /  TURISME
Resum
 
A través d'una mirada a l'Espanya rural, que vivia d'esquena dels seus tresors arqueològics, aquest article revela als seus internautes les casualitats que van portar al descobriment en 1876 de la ciutat romana de Lésera a Forcall, Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya, Europa. 
La publicació, adaptada en 3 idiomes, se serveix de tecnologies d'avantguarda per a, en dimensió 3D, donar a conéixer l'estat actual del jaciment, reunir totes les troballes en un mateix suport i mostrar una documentació senzilla i per èpoques. A més proposa una visita virtual guiada per la reconstrucció de la domus del triclinium totalment excavada, d'aquest model 3D podem passar a visualitzar el jaciment al complet, també a la recreació virtual de la domus,o descarregar la cartografia dels enclavaments amb llicències CC-BY-NC 4.0

El material, també adaptat a l'accessibilitat (fitxa i maqueta tàctil amb braille), compta amb la impressió digital del model 3D de la domus ideal per a la visita d'invidents. Estem davant un tresor divulgatiu per a tots els públics i edats, amb diversos nivells de lectura, per la senzillesa del seu maneig, fins i tot per a persones amb diversitat funcional, que bé podria formar part com a eina docent i pretext per a una gimcana cultural digital.
Fitxes interactives PDF     English    Español   Valencià

La memòria de les pedres

per CHLOE MOSS │ AD&D 4D

 

Busca, busca botonets per terra, cadascú que trobes te donaré un grapat d´anous” i amb tot just 6 anys, mentre guardava les ovelles, amb el mateix bastó amb el qual atiava al bestiar, aquell xiquet regirava la terra per a buscar, sense saber-ho, monedes romanes, sense imaginar que aquella lloma, per on apuntava cada matí el Sol, albergava la ciutat romana de Lésera. Tampoc sabien els xiquets que tenien la sort de poder anar a escola de Forcall, que quan el mestre contava la història de l'antiga Roma, amb escarides eines com el guix i una desgastada pissarra, a tot just a 2,5 km d'aquella gèlida aula hi havia una ciutat romana completa, espoliada això sí, pels avatars de la història.
A Lésera li la va anar menjant el desconeixement i el silenci. Els seus carreus de calcària van acabar en forns per a fer calç i els seus elements arquitectònics van ser reutilitzats, com és habitual, per a construir cases i bancals. Emplaçada sobre un molga, tota la finca va pertànyer durant segles al convent dels Dominics de Forcall, d'aquí ve que foren els mateixos forcallans els qui van batejar el lloc com La Moleta dels Frares”. Amb la desamortització de les terres de l'església en el segle XIX, Liborio Molins, un adinerat terratinent de la zona i net de la família que durant anys va arrendar aquestes terres a l'església, aconsegueix comprar la finca per a la seua explotació agrícola. Mentre transforma el terreny i, sense esperar-lo, va desenterrant una alarmant quantitat de tresors: monedes, frisos, ceràmica, estris... per això, i sense ser Liborio un home de grans estudis, demanava als xiquets dels seus treballadors que buscaren “botonets” per a canviar-li'ls per un regal que els xicotets consideraven fins i tot desproporcionat per a la insignificància de la troballa.

   

Va ser la casualitat la que va alçar la condemna de Lésera al silenci, quan en 1876 el jaciment es dona a conéixer públicament pel catedràtic d'Anatomia Quirúrgica de la Universitat de València, Nicolás Ferrer i Julve qui opera de cataractes a la mare de Liborio Molins, i aquesta, que coneix els interessos arqueològics del metge, revela el que allí està succeint. Lesera comença a ser citada, encara que amb un nom imprecís, en els cercles cultes i arranquen així les primeres investigacions, tastos i interés públic que desgraciadament, comporta també a l'espoli furtiu durant un segle, fins que en 1998 es declara el jaciment BIC (Bé d'Interés Cultural) per a la seua protecció.

UN PUZLE SOBRE BASE TECNOLÒGICA

Abandonada, destruïda, deteriorada, violada i enterrada, Lesera té molta història sense descobrir. L'arcaica ciutat que va viure la seua esplendor durant 3 segles (entre l'any 14 ANE fins al segle III DNE), rep ara l'abraçada de la quarta dimensió tecnològica, tecnologies 3D que es brinden a preservar els seus descobriments i li serveixen com a potent plataforma per a unir les peces de la seua història esborrada i escampada. Una inscripció trobada a Morella, revela per fín el seu nom, Lesera, que va aconseguir el seu estatus de ciutat en l'època de l'Emperador Augusto.
 
Poc sabem de Lesera perquè només s'han fet tastos en uns pocs centenars dels seus 78.000 m². Això sí, ens queda la tranquil·litat d'una Llei que protegeix el lloc i la saviesa dels arqueòlegs, així com l'entusiasme i la dedicació del director de l'excavació, Ferrán Arasa, que no permetran més vulneracions. Aqueix impressionant treball arqueològic té ara el seu espill en les tecnologies 3D per a regalar-nos com a internautes un viatge molt particular a un racó únic en el planeta. El luxe de poder volar com un ocell sobre la “Moleta dels Frares” i conéixer l'envergadura del jaciment, navegar per les diferents etapes de la seua història a través senzilles fitxes de catalogació, tindre reunits en un sol suport totes les seues troballes o endinsar-nos en la seua domus del triclinium, totalment excavada i reconstruïda en realitat virtual, són regals que ens brinda l'associació AD&D 4D. És cert que el lloc enamora, però més encara quan aqueixes raons per a la fascinació ens arriben còmodament des del lloc i el moment que triem a un sol colp de clic, accionant per exemple, el telèfon que portem en la butxaca
 
El model 3D de Lesera, publicat en Europeana, insisteix en la necessitat de democratitzar el coneixement i trencar no sols barreres digitals, per la senzillesa del seu ús i llenguatge, sinó també avançar en una comunicació sense barreres per a les persones amb discapacitat visual, a través d'audioguies i la impressió en 3D de la domus del triclinium, en l'estat exacte en el qual es troben els vestigis actuals de Lésera, amb textos en braille.

A través de la fitxa de Lésera trobem un vídeo 4k amb subtítols en 3 idiomes, la reconstrucció virtual de la domus, la preservació digital amb llicències Creative Commons per a investigadors de hui i del futur, a més d'un repositori amb totes les publicacions sobre la ciutat romana. Tot aquest material ens ajuda a curar part de la ferida del que la història va destruir i ara la realitat virtual ens retorna.

Les tecnologies no sols preserven i globalitzen tresors arqueològics com Lésera, van més enllà, desperten el desig, als qui no coneixen l'enclavament, de voler experimentar in situ les sensacions d'aquells avantpassats romans, una curiositat que alimenta el turisme cultural sostenible cap a una zona aguaitada per la despoblació. Mentrestant, els habitants de Forcall s'han bolcat amb la posada en valor del seu jaciment mitjançant la celebració de la “Fira Iber Romana de Lésera”. L'esdeveniment, que inclou visites guiades, exposicions de troballes, conferències i debats sobre la transcendència de l'Imperi Romà en els nostres dies i ha contribuït a reforçar els senyals d'identitat de la població, juntament amb l'edició d'un conte per a xiquets titulat “El meravellós viatge de Libori”.

UNA HISTÒRIA QUE FASCINA

No es pot estimar el que no es coneix ni defensar el que no s'estima i Lésera, enterrada en l'oblit, ressorgeix de la mà de les tecnologies per a entrar en les nostres vides i enamorar amb la seua història a futurs investigadors i gestors públics, perquè invertisquen recursos a desenterrar els misteris que completen un puzle, la propietat del qual pertany a la humanitat. Les tecnologies democratitzen i basteixen ponts directes al coneixement i al respecte.

Molt ha canviat la història des que aquell xiquet pastor buscava amb ingenuïtat el que creia que eren botons. Ara, almenys sota les lleis europees, els xiquets ja no treballen i tenen garantida una escola que els brinda oportunitats, una escola que els parla el llenguatge visual i senzill de les tecnologies de la comunicació, camins més còmodes cap a la democratització del coneixement, camins que creguen consciència de respecte a un món que és de tots i consegüentment, generen un sentiment de respecte cap a la seua conservació.

Video │-De la mà de Ferran Arasa, Doctor en Història. investigador i professor d'arqueologia en la Facultat d'Història Antiga de la Universitat de València, ens introdueix en la història de *Lésera, possiblement la ciutat romana més gran que va existir a la província de Castelló.

Maqueta tàctil

La maqueta ha sigut dissenyada pel Doctor Jaume Gual Ortí Professor Titular i investigador del Departament d'Enginyeria i Disseny de Sistemes Industrials, Universitat Jaume I (UJI)

ORCID ID orcid.org/0000-0002-2395-3651

Model 3D tàctil a escala de la domus amb codis amb accés a continguts audiovisuals i codi de lecto-escriptura braille.

Models 3D

Per mitjà dels models tridimensionals enriquits podem visitar-los béns patrimonials a través dels seus punts més significatius, que ens aporten informació textual, imatges, documents, enllaços, àudio guies, etcètera.
Tots els nostres models estan preparats per a ser visualitzats amb ulleres de RV, la qual cosa proporciona a l'espectador una experiència tridimensional i immersiva. Aquesta plataforma, Sketchfab, també té implementada la tecnologia RA.

T'atreveixes a viatjar en el temps?

Model 3D del territori on se situa la Moleta dels Frares, el va riure Cantavella i Forcall, Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya, Europa.

2018-10-17 │Model 3D de la làpida Romana que dona nom a la ciutat romana de Lésera, Morella, Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya, Europa. Coordenades WSG89 : 40.618083, -0.102806

 

2020-10-01 │ Model 3D de la domus de la Moleta dels Frares, Forcall, Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya, Europa

2018-04-02 │Model 3D de la zona arqueològica de la Moleta dels Frares, Forcall, Castelló, Comunitat Valenciana, Espanya, Europa

Preservació digital del projecte

Aquest projecte es basa en la transferència de coneixement, la ciència lliure, la democratització i el foment de la cultura i la tecnologia. A través del següent DOI es pot descarregar el projecte de geomàtica sota una llicència internacional Creative Commons CC-BY-NC 4.0.

 

La preservació digital podria considerar-se una declaració d'intencions. Preservar i protegir aquest preuat llegat cultural a través del temps, posant-lo a la disposició de la societat de hui i de demà

SEGÜENT
Una creación de AD&D 4D Creative Commons
Acceptar
En aquesta web usem cookies pròpies i de tercers per a proporcionar-te el nostre millor servei. Si contínues navegant, considerarem que acceptes el seu ús. Més informació ací.