El Tossal de Mortórum s'alça sobre una gran plana litoral que abasta la Ribera de Cabanes, Torreblanca i Orpesa.
El jaciment compta amb dos punts d'interès: El Poblat ocupat entre el 1950 i el 550 a.n.e. i un túmul funerari datat entre el 1740 i el 1140 a.n.e.
La visita a aquest jaciment, l'accés del qual requereix una curta i bella pujada per un camí fins al turó, ens farà entendre millor la seua estratègica ubicació, situar-nos en la vida d'un poblat de xicotetes dimensions encara que amb bona conservació dels seus diversos espais i contemplar el túmul funerari, únic per la seua construcció en tota la zona.
El jaciment del Tossal de Mortórum consta de dues localitzacions, el poblat i el túmul funerari. El poblat va ser habitat des de l'Edat del Bronze, època en la qual els habitants del mateix van construir i van utilitzar el túmul funerari. En el poblat àdhuc quedant certs vestigis d'estructures de l'ocupació en l'Edat del Bronze avui dia visitem les restes de la seua etapa en l'Edat del Ferro.
Després d'ascendir pel camí que dóna accés a l'alt del turó el primer que ens trobem és un xicotet poblat. Les excavacions ens han permès saber que és un lloc que es va habitar ja fa 4000 anys i que ha tingut diverses fases d'ocupació que finalitzarien a mitjan segle VI a.n.e.
El lloc en el qual està situat el poblat posseeix un sistema de defensa natural per l'escarpat del terreny en el qual s'assenta. Des de la seua ubicació a més es pot accedir visualment a una àmplia franja de territori. Finalment el seu entorn natural a escassos 5 quilòmetres de la costa i la franja de la serra litoral a la qual pertany fa suposar que en el seu moment proporcionaria una gran quantitat de recursos per a la supervivència.
Va ser ocupat per primera vegada en l'Edat del Bronze encara que durant un breu període de temps. D'aquesta etapa tan solament s'han pogut excavar alguns vestigis de construccions. Aquesta fase d'ocupació va finalitzar amb l'abandó de l'assentament probablement a causa d'un incendi.
En l'Edat de Bronze però ja en el període tardà el lloc va ser de nou habitat. Aquesta vegada el poblat va ser configurat construint sobre aterrassaments que aprofitaven les irregularitats del terreny. Al costat de les seues edificacions i en el costat menys escarpat es va alçar en aqueixa època una muralla defensiva assentat sobre la roca i basat en grans blocs de pedra calcària sense treballar i travats en sec. D'aquesta etapa s'han recuperat peces ceràmiques fabricades a mà algunes de grandària mitjana i recipients de servei amb decoracions incises o de cordó. Aquestes al costat de l'anàlisi de restes de carbó han sigut les que han permès una datació més exacta d'aquesta fase.
L'última fase d'ocupació, en l'Edat del Ferro configura el poblat amb una estructura més clara. Podem detectar tres carrers entorn de les quals es distribueixen tretze estades de forma rectangular agrupades en quatre pomes. La tècnica de construcció és senzilla amb blocs de pedra amb tendència plana però sense treballar i un característic morter groc. Per a la construcció de llars i forns i per a la construcció de sostres es van utilitzar blocs de pedra més grans. Els seus habitants van diferenciar zones de magatzematge i d'habitatge. També el poblat estava defensat amb una muralla i pel que sembla per una torre. Se suposa que una activitat principal en relació amb el poblat era l'explotació minera.
Sobre la seua manera de vida podem saber de la feina de casa agrícoles i ramaderes i de la fabricació dels seus útils de treball i quotidians. S'han trobat ceràmiques de vaixella i emmagatzematge Aquestes restes ceràmiques són en una gran proporció ceràmiques fetes a mà però com correspon a l'època hi ha rellevants peces de ceràmica a torn així com ceràmiques d'importació fenícia.
El jaciment ha proporcionat també en relació a aquesta fase diversos objectes metàl·lics de ferro i bronze. Alguns ganivets de ferro de xicoteta grandària i diversos ornaments de bronze.
A través de les troballes es pot deduir que l'assentament va tenir un relativament curt període de funcionament, d'entre 50 i 100 anys, aspecte que és coherent amb les característiques constructives i d'ús observades. No s'han detectat remodelacions estructurals que puguen interpretar-se com a reorganitzacions de l'espai o de reparació per deterioració.
Aquesta última fase d'ocupació com va succeir en el bronze tardà va finalitzar amb l'abandó del poblat a causa d'un incendi.
Aquest túmul funerari es va utilitzar per a enterrar als habitants de Mortórum durant l'Edat del Bronze, és a dir al llarg del segon mil·lenni a.n.e.
Descobert l'any 2006, es tracta d'una gran estructura de caràcter funerari, formada per un espai central o una càmera sepulcral delimitada per grans lloses en vertical, i sostinguda per una forma estructural més o menys quadrangular construïda amb grans blocs de pedra.
A pesar que la tomba va ser espoliada d'antic, les excavacions han permès recuperar restes humanes de 5 individus, si ben van poder ser bastants més els dipositats en ella.
El túmul de Mortorum és especialment interessant perquè representa un tipus d'enterrament que és típic d'altres zones peninsulars de tradició megalítica, però no de Castelló ni de zones limítrofes on en l'Edat del Bronze s'acostumava a l'enterrament individual generalment en xicotetes coves, encara que en aqueixa època i en aquesta zona apareixen també enterraments sota habitatges o en fosses.
Seria un enterrament de càmera simple però que no pertanyeria a cap conjunt tumular i probablement seria reutilitzat al llarg del temps en el qual els pobladors del Bronze van romandre en el lloc. És aquesta l'altra peculiaritat, la seua relació directa amb un poblat, ja que es troba a uns 250 metres d'aquest.
