Aquest període històric que cronològicament podem enquadrar dins del segon mil·lenni abans de nostra era i principi del següent, correspon al que es considera el naixement de les primeres prefectures, on el control dels recursos i del grup ho assimilen un o uns pocs individus, accentuant la diferenciació social. És un període de bastant inestabilitat, la qual cosa va provocar un desplaçament dels poblats cap a zones altes fàcilment defensables, usant per primera vegada a més construccions a força de pedra, enfront de les construccions anteriors fetes amb materials més peribles.
Suposa a més la generalització de la metal·lúrgia, principalment del coure, i posteriorment també del bronze.
Les ceràmiques amb els seus tractaments brunyits de superfície, els contorns amb les seues carenes, així com algunes formes típiques del moment, com és el cas dels gots geminats o les denominades formatgeres, juntament amb alguns utensilis realitzats en bronze, són els fòssils directors d'aquest període cultural caracteritzat per un sedentarisme molt estès, per una agricultura ja perfeccionada, el desenvolupament accentuat de la ramaderia i per una producció metal·lúrgica amb certa complexitat tècnica.
És un moment cultural que en els jaciments que s'inclouen en la Ruta Arqueològica es troben situats per sota dels assentaments de l'Edat del Ferro Antic, com veiem a Saint Lucia d'Alcalá de Xivert i al Tossal del Mortórum de Cabanes.